|
Un nen a la fira
diumenge 4/maig/2008 - 02:26 596 3
I encara m’il·lusiona la possibilitat de comprar un núvol de sucre, i mentre el menjo, pensar quina serà la propera atracció a la que pujaré. Mirar la cara dels altres nens, i saber que compartim un secret, un viatge privat que estem a punt de realitzar... on l’edat és la garantia d’arribada i la innocència el rumb que ens guiarà .
Gaudir dels salts que no han de torna-nos a terra, de les voltes que no ens maregen i que mai són suficients. La por irracional a la bruixa i l’esperança de la mà salvadora de la mare, que en l’últim moment ens atrapa; la muntanya russa, pujades i baixades preludi del que farà de nosaltres la vida, a vegades sense saber-ho, quasi sempre sense controlar-ho.
Tot això on ho hem perdut? Qui ha tancat la fira o ens l’ha amagada? On és el sabor, el somriure d’emoció i les ganes de pujar-se?
Ai, edat, que ets la meva última companya...
|
|
|