Acabo de llegir el “no puc més” de lady night. Tu expresses en el teu article els sentiments que en aquest moments tinc jo juntament amb una gran impotència. Estic en el mateix racó sense sortida, almenys de moment, però amb 59 anys a l’esquena.... ja ho diuen, ja, que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i els anys no et fan més fort ni mitiguen el dolor, però el món està ple de desaprensius que et xuclen la vida i després et deixen tirada per enganxar-se en un altre coll. Només tenim una solució: TIRAR ENDAVANT PER MOLT QUE COSTI. Tens 26 anys i encara que en aquetss moment no t’ho sembli, te’n sortiràs.