però reivindicar el parlar a casa nostra cansa i molt, jo sempre parlo amb la llengua pròpia del país a casa meva, tant me carda si m'entenen o no, jo respecto qualsevol idioma i orgullós de saber + llengues que no pas els garrulus que ens invadeixen, i per tant a casa meva que no em toquin els collons, si els hi està bé de conya i si no que es fotin. Visca la terra ll*ll
Des de fa uns anys, he decidit no canviar mai d'idioma a Catalunya, no he tingut massa tensions, alguna vegada he hagut de demanar que m'atengui algú que m'entengui i ho han fet i en poques, davant la negativa, he canviat d'establiment, en un restaurant de Barcelona vaig demanar el llibre de reclamacions perquè no tenien la carta també en català. Cal mostrar seguretat i respondre sempre amb tranquil·litat i bona educació, és important. (Disculpeu per explicar experiències personals)