Aire gèlid que talla l’intenció de respirar-lo...
Vent enfurismat que encongeix l’ànima...
Ambient congelat que reclou cercant escalfor...
Llàgrimes tèbies que s’aturen al moment de brollar sobre les gèlides i pàl.lides galtes que les recullen...perles de gel incapacitades per seguir el seu camí.
Si algun dia sabés si el que escrius, ho vius i ho descrius o només ho descrius, llegir-te perdria part de l'interès, per tant segueix alimentant el misteri...
Preciosa la cançó.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't