| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ELS QUE MARXEN I ELS QUE ES QUEDEN O DAVID MADÍ
 dijous 20/gener/2011 - 05:01  740  6
Mentre l’Artur Mas guanyava les eleccions amb una majoria suficient per tal de poder esdevenir president de la Generalitat, jo escrivia “Irrealpolitik”. “Irrealpolitik” és una obra de teatre que va des del pacte de Mas amb Zapatero per l’estatut fins la victòria de Mas a les darreres eleccions. Però el final en la realitat i en la obra de teatre és diferent: en la realitat, Mas és president; en l’obra de teatre Mas, com una mena de Gary Cooper en “Sol davant el perill”, llença la seva estrella de sherif a Pujol i Duran i se’n va a treballar per a una multinacional a Les Seychelles.
El cas és que, quan ja estava clar que Mas aconseguiria ser president de govern i que faria un govern monocolor de CiU en minoria, els mitjans de comunicació van començar a parlar d’un parell de pesos pesants de CDC que deixaven la política: ni més ni menys que David Madí, considerat per tothom la ma dreta d’en Mas i en Felip Puig, una de les persones més estimades dins CDC.
Tinc un amic que ho sap tot, que em diuen que l’idea de marxar d’en Madí i d’en Puig no estava tan basada en el seu afartament de la política, com en la decepció del que els hi oferia Mas enfront de les expectatives que ells s’havien fet. No em costa gens imaginar que les expectatives fossin altes, perquè és lògic, però el que no sé és si el que els hi va oferir Mas els va ofendre o no. Un dia suposo que ho sabrem.
En tot cas el cas d’en David Madí, una de les claus de volta del pinyol, i el de Felip Puig s’han tancat de manera radicalment diferent. Avui en Felip Puig és conseller del Departament d’Interior, que és indiscutiblement un dels departaments més importants del govern, mentre que en David Madí, efectivament, és fóra de la política.
En Felip Puig va manifestar a la ràdio que, després de 20 anys d’estar a la primera línea política, potser li tocava passar a la reserva, dedicar-se a fer d’enginyer i passar plana, però al final l’oferta fou irrefutable i avui està al capdavant dels Mossos. Jo estic segur que serà un excel.lent conseller, però el que també dubto és que algun dia torni a dissenyar ports, canals i camins, si és que un dia ho va arribar a fer, més enllà de les pràctiques universitàries. El meu amic que ho sap tot em diu que d’entrada en Mas li va oferir ser el director del port de Barcelona i el Felip va dir que noooo. Jo no sé si això és veritat, ni com es poden arribar a saber aquestes coses.
Jo en David Madí el conec molt menys que al Felip Puig però, pel que veig, és una persona de moviments més bruscos, més decidits, més de caixa o faixa. No tinc clar si ha marxat emprenyat o no, si ha marxat cansat o no, però el que no sembla lògic és que després d’arribar a Itaca, just abans de prendre possessió del palau, hom decideixi tornar al vaixell si no és que al palau li encomanen una feina gens galdosa.
Amb en David Madí no som ni tan sols saludats i, per tant, la tafaneria que arrossego de moment no la podré resoldre. És una pena. Perquè si el consegués una mica refaria l’obra de teatre i se la dedicaria a ell.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
