| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de rdk
|
|
| |
Crisis, quina crisis, o el q fan les drogues
 dimecres 19/gener/2011 - 09:14  630  7
Als q treballeu a jornada complerta, als q a mes feu allo de les hores extres, i sobretot als q no ho llegiran.
Us voldria fer una proposta que penso acabaria amb la crisis,
Ens diuen q hi ha un 20ti picu d'atur,
Creieu q si totdom i hom tingues feina s'acabaria la crisis???
Q us semblaria si els q treballem cedissim un 25% de les nostres hores treballades als q no tenen feina, evidentment acompanyat del 25% del sou???
Tindriem mes temps de lleure (no per gastar, ja q evidenment guanyariem menys, però si per viure), eiii hi ha vida fora del corte ingles.
Desapareix l'atur, i amb ell els subsidis, ajuts, gastos sanitaris per depres, etc, etc.
O penseu q qui no te feina q es foti, q nosaltres tenim unes "nessecitats" basiques (cotxe piju, pis a pedralbes i tele de plasma, setmana blanca i apartament a cadaques).
Vinga salut.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Fins als 18 anys,
Wednesday, January 19th 2011, 10:56 PM
em confesava SINCERAMENT amb els capellans.
No em fa vergonya dir-ho. Era el resultat de com
"vivía" els anys de 1939 al 1946 (quan tenía 12-18 anys, i
lluny dels meus pares. Ells a El Salvador (América Central)
i jo a "España" (entre Barcelona a l'ivern, intern al La Salle-Bonanova,
i a Sarral amb la familia d'un oncle simpatitzant de Mussolini i d'en Franco, a l'estíu)
Dic això, perque, no fa gaire pensava....
encara que he viscut molts anys i he vist moltes coses, i he estudiat a
la Universitat, i he estat molt vinculat amb cursos de relacions humanes,
NO CREC QUE PUGUI COMPRENDRE BEN BÉ, CÓM SENTEN I PENSEN
les persones que REALMENT PASSEN situacions crítiques.
És molt fàcil per a mí, o per altres com jo, DIR que SÍ QUE ELS COMPRENC.
Però quan em pregunto a mí mateix ¿cóm em sentiría jo, si no tingues
els estalvis que em permeten viure "financierament parlant" --diccionari:"folgadament"?
Quan era al Col-legi, a vegadas, amb el menjar que em donàven, encara quedava amb gana, i carai! que mal que em sentía!
Però sempre tenía poc o molt més menjar al següent dinar o sopar.
Ara dic, sense VIURE la mateixa situació que els que no tenen ni feina, ni estalvis, ni algú que els alivï de la seua condició, ¿cóm puc jo sentir el que senten?
M'ho puc "imaginar" però no és el mateix.
Aquest és un altre motiu pel que dic que jo no podría ser jutje.
És cert que molts fets (robar, matar, calumniar....) SÓN "obviament" DOLENTS.
Però, el que els comet,.....¿cóm és que ha arrribat a fer-ho?
¿Puc jo realment posar-me en el seu lloc?
Com diu la dita dels Nadius Americans (mal-anomenats "indis")
"Don't judge a man till you have walked two moons in his moccasins"
(no jutjis a un home fins que no hagis caminat dues llunes amb els seus moccasins 'sabates')
I disculpem rdk, per fer un sermó tan llarg en el teu bloc però em sembla que el tema és important i no puc fer més que descobrir la meua incapacitat per contribuïr positivamet.
|
|
rdk |
...
Wednesday, January 19th 2011, 6:01 PM
Jajaja, vegana es una mica com lo de les fotos q vas posar, aqui com no vagis a pas de tortuga la penya es bloqueja, i fins i tot aixi.
Ahhhh i estic segur q si q curres molt i molt, el tema es q si reparteixes feina q fas, la penya nomes l'acceptaria amb un super sou.
Sid, habiam com t'ho dic, no se q te a veure on treballo, o no treballo jo.
La feina q faig cobrant, nomes existeix en un ambit, cosa q em deixa poc a escollir.
Pel q dius tu ho tens molt clar. Que et falta la tele de plasma, o l'apartament???
|
|
Vegana |
Sí!
Wednesday, January 19th 2011, 1:34 PM
(tot i que només acompleixo el requisit de “llegidora” ;)
I tant que hi ha vida fora del corte inglés, jaja, avui parlava amb un, arran d’un conflicte que hem tingut amb el centre comercial GranVia 2, i deia que no hi ha gran diferència entre l’alienació-oci-diversió-consum-treball...
No sé si s’acabaria “puntualment” la crisi pq tampoc no crec que s’acabi “acabant-la” dins del sistema que les necessita per reformar-se i perpetuar-se, sinó canviant de sistema de tot (principalment de valors), i el treball i el diner són valors que, jeje, s’han de reciclar, reutilitzar i com diuen els meus col·legues d’un CSO a Madrid:
Donde? Aki
Cuando? Ahora
Cuanto? Nadaaaaaaaaaa. Que no queremos dinero, que nos duele la boca de tanto decil·looooo!!!
I més temps per viure i per fer viure!!!
I avui no vaig drogada... demà, sí ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
