| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sr_Ramon
|
|
| |
Dietari d'un noble
 dimecres 19/gener/2011 - 07:48  1411  7
Benvolguts xat.cataires,
Em plau reprendre els meus dietaris amb tots vostès, la porta oberta del castell que cada setmana obríem i tots plegats sèiem a la sala dels miralls per compartir parers. Durant un temps aquests escrits van ser una cita puntual de cada dijous.
Els he de dir que he estat uns mesos de millorança convalescent. Res greu, ans al contrari. No trobava el traç a les meves facècies, el gest cansat afeblia la meva memòria i vaig preferir la virtut reparadora que sempre té el silenci.
Estimats xat.cataires, als nostres dies el silenci és un bé de luxe. Anem amb el cap eixordat de soroll i els nostres llocs són d'una tristesa irreparable. És ben normal que avui la gent hagi acabat pagant el silenci, que fins fa ben poc no ha tingut cap preu perquè es trobava natural.
Ho hem acabat pagant tot: el silenci o l'aire pur, com ara ja es paga l'aigua que raja de les fonts o els paisatges més importants. I el pitjor és que moltes persones estan contentes de fer-ho perquè el nostre destí de moderns és comprar-ho tot. Fixin-se, si no, en aquestes cues deplorables que hi ha pertot arreu.
He de reconèixer que els he trobat a faltar, i si a vostès els plau, cada setmana em facin un lloc al seu costat. Els dies al castell continuen essent un refugi de la vida antiga. Ja no freqüento els restaurants, que han esdevingut inhòspits, incòmodes i un cau de maleducats. El món modern ha hivernat la cortesia i avui baixar a ciutat és una prova excessivament severa per al meu bon humor.
Visc encara esperant la sorpresa, saber sorprendre's a temps és el primer moviment de l'esperit lliure vers la descoberta de la veritat. Continuo fugint també dels especialistes. No he tingut mai mandra de conèixer coses noves i deploro també aquest sistema educatiu d'especialitzar la gent i convertir la canalla en uns mandrosos que fins i tot la llana els pesa. És terrible aquest mínim esforç d'una societat que li agrada fer cua i demana bastó. Tan disciplinada i tan poc curiosa. Avui ningú pretén conèixer res que no sigui de la seva especialitat.
Agraeixo de tot cor les seves expressions atentes.
Estiguin bonets bonets
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
