| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“VIATGE DE NOCES” DE SALVADOR SOSTRES.
 dimarts 18/gener/2011 - 04:26  813  5
El primer que s’ha de dir de Salvador Sostres és que és un bon escriptor. Però tot seguit s’ha d’afegir que li agrada fer l’idiota. Ha caigut en el seu propi parany de pensar que l’una i l’altra cosa estan relacionades, que és com pensar que Dalí era un pintor genial perquè feia el pallasso. I no.
Salvador Sostres vol ser feixistitzant en un país que no és feixista. I no només no és feixista sinó que no és prou gran – i encara menys ho és la cultura catalana – per a poder pair segons quines posicions, ni que siguin de broma.
Salvador Sostres arrossega el seu talent literari i li fa fer coses imperdonables. Quan està a tocar els 40 anys, quan ja fa anys que és calb, juga a fer l’adolescent, a voler ser el Rimbaud del periodisme català. Però Sostres no és Rimbaud, perquè Rimbaud no jugava ser Rimbaud, ho era; i Sostres,de moment, només juga a ser...
Les planes bones d’en Sostres són de les millors que avui s’escriuen en català. Però això no vol dir res. Queden soterrades en dolls de ximpleries, de desordre, de caos, de manca d’ofici. De pèrdues múltiples de temps. A una persona de la seva capacitat li hauria de fer vergonya no haver produït encara una obra comparable a la pitjor obra de Pla. I encara més vergonya anar a fer el ximple a unes tertúlies televisives impresentables. Això no és un escriptor. Això és un irresponsable que llença el seu talent.
“Viatge de noces” és un bon llibre. Entenguem-nos: de 170 planes n’hi ha 20 de boníssimes, 50 de molt bones i 150 de llegívoles. Pla encara està molt lluny, tot i que ell és pensa que és a tocar. I consti que Sostres, com Pla, cau en el tòpic reaccionari cada dos per tres, però Pla s’havia de guanyar la vida escrivint i, per tant agradant als lectors, i es veu que en Sostres té la vida assegurada i tant li fot una cosa com una altra.
El viatge de noces de Sostres va a Singapur, Sydey, Lizard, Los Angeles, Las Vegas, Miami, Manhattan i Venècia. Ja és veu que és un viatge de noces exagerat, de nen de casa bona al que li faciliten tots els capricis. Ja es veu que és un viatge desaprofitat o bé pel turisme o bé pel que han de servir els viatges de noces. La meva dona i jo vàrem anar a Girona i a París. I és que, com en Sostres no es cansa mai de repetir-nos, encara hi ha classes. I tant que sí!
Salvador Sostres és una mena de Jaume Aragall i la pregunta és si, podent ser el número u, es quedarà fent tentines – com l’Aragall – o si un dia desplegarà les ales i esdevindrà un Pla o un Gaziel o, a poder ser, un Sostres. Li urgeix i ens urgeix que es faci gran.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
En Sostres escriu molt bé!
Tuesday, January 18th 2011, 5:51 AM
És punyent, provocador, força vegades reaccionari, masclista, independentista, intel.ligent, contradictori, valent, cínic, mal educat. Si algú està lliure de pecat que tiri la primera pedra. En Sostres juga a ser Sostres i segons el meu parer, no cal que li busquem referències intel.lectuals dels Rimbaud, Dalí, Pla, Aragall; t'has deixat en Joan de Sagarra i tots els intel.lectuals de la "gauche divine", musses incloses.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
