|
El gran engany segons Lebowsky
dilluns 17/gener/2011 - 03:30 660 1
Ens van fer creure que tot podíem, que tots érem rics, que aquest era el país de les meravelles, així que ens vam engrescar a comprar i vendre pisos, i com que el veí del pàrquing estrenava cotxe, apa, demanem uns millonets mes i estrenàvem un 4x4 per anar a buscar al col•legi als nanos.........i ja posats un viatge a la Xina, el low cost esta tirat!.
El gran profeta del pais veí va dir: “Superaremos a Francia e Italia en PIB......”, “Yes, we can”....afegien d’ultramar.
El missatge senzill, simple: “Si vols, pots”, encunyat gurus d’autoajuda americans havia triomfat. Si un volia podia assolir qualsevol cosa, i tampoc t’havies d’esforçar massa ja que l’univers es conjuraria per fer-ho possible, així tots seriem: llestos com la fam, capaços de treure’ns quatre carreres universitàries, sans de cos i de ment, esportistes cossos danone, rics del cagar, podríem de superar qualsevol obstacle....total que al Univers se li van omplir el collons i a la Merkel més.
I ara som aquí, perduts, lletjos, tontos i sense un duro, esperant que el amic Xinés ens compri deute a bon preu. Les élites pensadores preocupades en si el model a seguir es el del gegant asiàtic, a saber: penca com un burro per quatre eurus, la seguretat social te la pagues tu, si necessites un cotxe fes-ho saber al Partit, si vols una pensió...estalvia, i si t’acudeix pensar et tancarem en un hospital psiquiàtric.
No hagués estat millor la premissa: Si vols, es segur que podràs intentar-ho?
|