| |
LES ESCALES.
 dimecres 12/gener/2011 - 07:22  532  0
Una de les circumstà ncies que donen fe de l’utilitat genial d’un invent és el fet que vuit mil anys després d’have-se inventat avui encara s’en construeixin. Jo sóc delsque penso que els invents més útils que mai s’han fet són d’inventors anònims que van ser copiats descaradament per altres persones sense tenir dre a la propietat intel.lectual, ni res que s’hi sembles. Pensem en les taules, les cadires, el llit, els plats, els gots. I les escales.
Sembla que els primers usos de les escales foren militars. Quan un destacament d’humans havia d’escampar la boira depressa li anava fatal trobar-se una paret al davant o una muntanya molt costeruda. Les escales, doncs, van servir per a que poguessin passar els de la colla, mentre els perseguidors es quedaven amb un pam de nas. És clar que aviat els perseguidors es van apropiar de l’invent i llavors només van servir per a fugir de segons quines bèsties. No de totes, és clar.
Més endavant, a mesurea que la població humana s’anà multiplicant i, per tant augmentà el valor dels habitatges i, per tant del sòl, les escales van ser utilitzades per tal de maximizar el profit de l’espai urbà , de la mateixa manera que els marges i els bancals s’utilitzaven per tal d’aprofitar al mà xim l’espai rural.
Una de les conseqüències del creixement desmesurat de les ciutats és la multiplicació fins a l’infinit. I una de les conseqüències d’aquesta multiplicació infinita, i aquà és on volia arribar, ha estat la solitud dels que tenen dificultats de mobilitat i habiten a les plantes més elevades.
L’immens Josep Pla va escriure que hom és vell quan té por de trencar-se el fémur. Jo, modestament, hi afegiria: ser vell és tenir por de trencar-se el fémur – o la crisma- baixant o pujant les escales. Val a dir, però. que, en aquest sentit, els metges discrepen: els que volen que ens aprimem tant sà com no i estan obsessinats en que ens hem de mantenir en forma, afirmen que em de pujar les escales del nostre edifici de tres a cinc vegades al dia. Els que es dediquen al tema de les contussions opinen que val més que fem tai-xi.
Una de les conseqüencies d’aquesta societat adolescent en la que vivim és que els vells volen sér més adolescents que ningú i, a mig matÃ, quan gairebé tothom està treballant, es posen el xandall i vinga pujar i baixar escales. Després venen les relliscades, els trencaments del fémurs, les taquicà rdies i els infarts.
Fet i fet, sort n’hi ha dels adolescents que utilitzen els ascensors perquè els adults, a la mÃnima que comencen sentir –justificadament o no- que es fan una mica grans, vinga a pujar i a baixar escales com bojos. Això no treu que, quan s’espatlla l’ascensor, es muntin uns Cristos de Maria SantÃssima. Una cosa és una cosa i una altra és una altra.
Per això, si encara sou joves i teniu mitjans uns dónono un consell de amic: si podeu construi-vos la vida a peu pla. I no us rigueu mai de la vida de les baranes: tard o d’hora les fareu servir.
|
Contactes
Registra´t
