|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
UN PORC SENGLAR AL CARRER SANTALÓ
dimecres 12/gener/2011 - 05:36 679 6
Sento una forta devoció pels animals en general i pels porcs en particular. Em sembla senzillament entendridor que a una ciutat com la meva encara hi hagi animals lliures, siguint gats, siguin insectes o siguin ocells. I em sembla espectacular que, de tant en tant, un porc senglar s’escapi de Collserola i vingui a donar un tomb per l’asfalt.
La reacció de la majoria dels humans, sobre tot els que han fet cas al metge i es traslladen a peu perquè, com a mÃnim han de caminar una hora cada dia, és de pà nic. Pensen que el porc senglar se’ls hi tirarà a sobre i se’ls menjarà com aquell qui es menja una paperina de xurros amb xocolata desfeta.
Però el cas és que el gust gastronòmic dels porcs senglars és més sofisticat que això i que allà on hi hagi unes tòfones, els humans que se’ls mengi un altre. Sobre tot si, en comptes d’especÃmens tendres, ja són adults. Llavors la seva carn és tova, flà cida i no fa gust a res.
Ens trobem el senglar fent de les seves al capdamunt del carrer Santaló. Són les 8 del matÃ, o sigui hora punta. La zona és la zona dels col.legis privats de Barcelona. Les meves filles diuen que potser el senglar vol anar a escola. No crec. Elles, en canvi, si que marxarien al bosc, tot i que si trobèssin de sobte un ramat de renglars tampoc no tinc clar el que farien.
El senglar ho mira tot amb els ulls molt oberts. Hi ha vianants que, sobtadament, se’l troben al davant i demostren la seva valentia posant-se a tremolar davant d’una mort segura. Una adolescent fa el que no s’ha de fer mai: fotre un xiscle agudÃssim que espanta l’animal.
El senglar pensa que allà hi havia d’haver un rierol i que només hi ha que coses estranyes, com si s’hagués menjat un bolet d’aquells que et fan tenir somnis rarÃssims. És com si estigués en un altre planeta ple d’éssers súperestranys.
Finalment, sent una punxada aguda a l’esquena i al cab d’uns segons les cames li tremolen a cau a terra estabornit. Després, al cab d’un parell d’hores, es desperta enmig del bosc.
Pensa que d’aquell fong no en tornarà a menjar.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|