| |
ENRETIREN ELS LLUMS DE NADAL
 dimarts 11/gener/2011 - 06:54  457  1
Hi ha moltes barcelones no només geogrà ficament, sinó temporal. I no totes les sento igual de meves, ni m’agraden igual. La meva és la Barcelona menestral dels dies laborables d’entretemps. És la d’uns barris determinats i és la d’unes temporades determinades.
Hi ha Barcelones que em semblen excessives: la que suporta la calitja de l’estiu, la que talla la ciutat per fer curses multitudinà ries, la que perd el senderi i viu les festes nadalenques com si s’hagués d’acabar el món.
Afortunadament ja fa una quants anys que per Sant Esteve deixem Barcelona i ens instal.lem a Santa Coloma de Queralt, on l’oferta comercial és molt més reduïda i, per tant, la histèrica col.lectiva, cas que hi sigui, no es nota tant.
Tornem a Barcelona el dia de reis perquè hem de fer intercanvis amb els padrins de les nostres filles. Coneixent ja les nenes el secret dels Mags, no cal que fem grans esforços de discreció, tot i que el dia, amb l’anar amunt i avall, finalment també esdevé cansat.
Enguany, a més, el dia de reis ha estat dijous, cosa que vol dir que les vacances nadalenques s’han allargat prà cticament fins el diumenge. La gent, que teòricament està en crisi, omplia les botigues, aquesta vegada per tal d’aprofitar les millor rebaixes. Les targes de crèdit treien fum. No pot ser bo de cap manera això...
Dilluns pel matÃ, amb la meva dona a la feina i les nenes a l’escola, observo com comencen a enretirar les llumns nadalenques. Després de reis ja no s’han encès i d’aquà un parell de dies, quan mirem enlaire ja no hi seran. Les substituiran els diferents blaus del cel.
Sent com sóc un animal de costums, sent com sóc un à nimal que vendria la seva à nima al diable per viure còmodament, visc la tornada a la normalitat de Barcelona amb entussiasme. Tot, de mica en mica, s’anirà posant a lloc. Aviat agafarem la velocitat de creuer i tornarem a pensar que enlloc no hi ha un ecosistema com el nostre.
Penso que Barcelona és com una noia bonica a la que no li calen ni joies, ni grans vestits, ni penjolls, ni pircings per ser atractiva. En té prou amb despullar-se per a que les seves formes sensuals t’aclaparin. Tot barroquisme artificial hi és sobrer i rebaixa la seva elegà ncia i la seva calidesa.
AixÃ, mentre els operaris enretiraven les llums del meu carrer, jo enretirava els sostenidors de la meva ciutat i aixà he recuperat els seus pits moderadament grans, cà lids, tendres. Perfectes.
|
Contactes
Registra´t
