| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
Titola de l'artice
 dissabte 8/gener/2011 - 09:00  1383  24
La seva titola era el seu leivmotif. A vegades, entre anunci i anunci mentre mirava la tele, pensava que en seria de la seva vida sense la seva titola. La seva titola el desperava pel matí. Era le encarregada d'aixecar el cap i posar en marxa la resta d'organs del seu cos. La seva titola era la última de qui es despedia cada nit, dedicant-l'hi un "bona nit".
El món podria ser molt gran, podria estar ple de gent i altres essers extranys, pero la seva titola era alla, enganxat a ell per superar el que calgues.
Aquella darrera setmana havia estat molt animada, doncs la nova companya de feina era de bon veure i la seva titola s'havia passat la jornada laboral donant indicacions clares del que calia fer. Era fàcil per ell decidir-se, la seva titola apuntava directe a l'objectiu.
Aixi fou com entre "bons dies" i bromes estupides que ella volia sentir com consegui un cita per sopar a casa d'ella. Aixi que aquella tarda es van dutxar (ell i la titola) i empolainar per arribar ben guarnits a la cita, i es que ultimament nomes recordava empolainar-se per veure la decrepitud familiar en dinars de compromis.
Així es que en un plis plas estava trucant el timbre amb una ampolla de chardonnay sota el braç i la titola ben lluenta. La casa era acullidora i la intensitat luminica feia trempar per la seva suavitat i calidesa. Tot estava apunt. Un sopar/tramit, una conversa borrosa de chardonnay i per fi la titola tindria el seu moment. Tanta preparacio per tan breu aparicio...
Però aquell pla rapid i eficaç es va veure interrumput per...per...."la tapa de un piano" que deia la canço...
La embafamenta de marisc (supusadament afrodisiac o suposadament car per dones amb poc criteri emocional) i el fotut chardonnay van despertar en ella la alegria de la vida i volia sentir musica. Musica neta, calida, les corde de un piano en l'aire, la copa de chardonnay damunt el piano, la llum calida...
Total, que despres de que ella em provoques la somnolencia que desperta qualsevol cosa que no sigui follar arribats a aquests punt i potser, perque no dir-ho, ofès per la importancia de la seva musica vers ell i la seva titola, li digue:
- Vols veure musica de verititat?
- Veure?.... Musica?.... - Preguntà ella
- I tant! - Respongué. - Lu meu es un espectacle visual.
I aquestes paraules van precedir la seva interpretacio de "Un yankee baixa a la ciutat" a un dit i a cop de polla. Ella divertida per l'espectacle i euforica pel l'alcohol nomes se li acudi que baixar la tapa del piano de cop mentre esclafava a riure.
Entre aquell moment i l'hospital tot fou borros, nomes recorda un tiu prenent mides de la seva titola.
Amb tots els honors la vaig enterrar, tot i alguna suculenta oferta de algun restaurant elitista, de cobert car.
Aixi es com ara sense titola ni leifmotiv m'arrossego per aquest mon buscant alguna cosa, algo que em desperti el interes mes que no em fagi fugir de la realitat. Per aixo ara que la meva titola no es part de mi, ara que masturbar-se no es una pluja d'emocions creades per fugir de les autentiques emocions, nomes em queda la realitat.
I a tu que?
També t'haurem de capar perque et donis comte?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Persi,
Thursday, January 13th 2011, 4:23 AM
com et pots imaginar no depèn absolutament de mi. Jo només puc tenir control sobre el no matar, o no pagar per a que altres ho facin, o per a no fer néixer més vida. Aquest és bàsicament el control, que puc excercir des de mi, sobre la mort i la vida.
I et torno a escriure un cop més: el que tu consideris de mi o em consideris per a tu és el teu problema. Jo no sóc ni la teva mestra, ni la teva fada ni la teva monja de clausura ni res del que en vulguis fer literatura. Tot això són construccions teves que tu sabràs per a què les necessites.
I sobre el joc, estic llegint teories de neurociencia i socials que me’l fan apreciar cada dia menys en el sentit que té per a la majoria de la població adulta, pel que segur que, jugant, tampoc no ens entendrem mai.
|
|
TomasM-Porta |
Rasko
Wednesday, January 12th 2011, 11:16 AM
Ara m'has deixat preocupat: quin és l'humor de tele 5? Jo és que només hi miro el CSI i d'humor en fan poc. Sense ànim de controvèrsia, explica-m'ho, només per a que em faci una idea del que vols dir.
Pel que fa a ser soso, mira, et demano indulgència. Has d'entendre que tots tenim les teves limitacions. I, ves, si sóc sosaïnes, sóc sosaïnes, què hi vols fer?
En canvi, és xulo llegir que escric "de puta mare", sempre m'agrada que m'afalaguin, què vols? Gràcies.
|
|
Vegana |
Purpurin...
Sunday, January 9th 2011, 9:18 AM
Quan no negues la realitat, obres la porta al divertiment sense fotre als altres (o no, depèn del que cadascú consideri divertit o d’allò tant bonic que diu: fins que a mi no em toqui el rebre, ja s’ho faran).
Així, per posar un exemple, si saps que hi ha una famosíssima multinacional de refrescos que utilitza esquadrons paramilitars per matar sindicalistes (més de 1.800 des del 2001 i només en un país), que discrimina racialment les seves i els seus treballadors i que contamina grans superfícies agrícoles amb agents químics i cancerígens, pots decidir dedicar-te a divertir-te amb el que calgui i al costat de gent que sàpiga fer-ho sense pillar-li la titola a ningú altre.
A no ser que ignorar això sigui el que es considera socialment divertit, que també passa.
|
|
Vegana |
Toques molt més que la titola...
Saturday, January 8th 2011, 12:14 PM
al teu escrit...
Deixar de banda les satisfaccions immediates del sexe auto-copulatiu (sol o en companyia) del menjar idiota-satisfactiu (ple de patiment i explotació que no es vol veure) i del beure borde-anul·latiu (sol o en companyia de tanta gent com calgui per a perdre el món de vista amb l’excusa de follar, riure, celebrar que cristo va perdre l’espardenya en tal data o trobar-se per intel·lectualitzar sobre la darrera pel·lícula de Tal o del darrer emulador de realitat virtual-no real) implica deixar de tocar-se la titola a nivell superficial com a refugi.
Implica assumir la merda de la realitat i, si es vol, compartir-la i transformar-la a nivells més profunds.
Les criatures comencen a tocar-se la titola quan creuen viure en un Món Feliç que els proporciona la mama, el papa, la fe en el plat a taula quan tenen gana, la mestra ultra-carinyosa que els mira amb ulls de peix maltractat i bullit, la iaia que fa el que el nen vol i quan ho vol malgrat el seu reuma incapacitador, la tieta rica del cagar que compra reconeixement amb joguines, els reis mags que tot ho poden o això creuen o el que sigui.
Però la realitat arriba sempre per castrar l’estupidesa d’amagar la realitat en la infantesa-adulta i per obrir-nos a noves formes d’estimar i d’odiar profundament.
Felicitats
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
