|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Cabrero
|
|
|
Ella,
dijous 6/gener/2011 - 04:47 1713 2
quan jo em trobava sol, o així m'ho creïa -qui sap o entèn la solitud-, va venir a casa meva i em va estimar. Per no entrar en temes prohibits, us diré que ens vam estimar, sense condicions prèvies, sense rendicions ni contractes. Recordo la seva boca, inesgotable, i els seus ulls de llopa. Costa tant i tan poc que t'estimin, i estimar. Li pot passar a qualsevol, si està atent a la vida.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|