| |
NIT DE REIS A LA GRAN VIA - II
 dimecres 5/gener/2011 - 06:53  642  3
No és que m’hi hagi fixat gaire però jo diria que a la Gran Via hi ha cinc tipus de parades: les de joguines barates, les que venen figures comestibles, les que venen art barat, les que venen roba o complements de vestuari i les que venen xurros.
Les botigues de joguines barates són la gran majoria. Suposo que deuen ser com les parades de peix que si hi vas a darrera hora pots comprar els productes millor de preu perquè durant no sé quants mesos les joguines romandran a les botigues mortes de fàstic, després dels excessos nadalencs. O sigui que potser és un gran error, si vols estalviar, ser matiner en les compres.
La qualitat de les joguines és entre baixa i molt baixa, cosa que no treu que els preus siguin incomprensiblement cars. De fet, el problema dels preus és que hom té gravat a la secció dretana del cervell els preus de la seva adolescència i, a mesura que va creixent, tot li va semblant més escandalosament car.
A banda d’això, és clar, hi ha la mania dels pares d’atordir la seva canalla a base de les joguines que han demanat i les que no han demanat. Per això, sovint, el desconcert matinal dels nostres fills sol ser majúscul, arribant els nostres cadells a la conclusió que els reis de l’Orient han perdut el senderi.
Les grans estrelles de les casetes de figures comestibles són els orinals de totes mides amb un cagarro dins. Suposo que si en fan tants, és perquè el producte deu tenir molta sortida. I suposo, per tant, que a moltes llars barcelonines, a més del tradicional carbó, ara els infants reben una tifa dels reis. Ignoro si la canalla que rep aquestes tifes – que suposo que deuen ser d’una xocolata exquisida – estan oblidades a menjar-se-les, si s’acaben fonent per a fer un suís o si el seu destí són les escombraries. El gust dels catalans per les defecacions humanes em sorprèn una mica. Com pot passar això justament al país que no deixa de presumir de modern, d’europeu i de noucentista? Hi ha més països al planeta que representen els excrements humans i se’ls mengen?
L’art barat que es ven a unes quantes paradetes sol ser un art que vol ser exòtic, com si els seus autors fossin indis andins, indis maies o indis de l’Índia. Val a dir que alguna cosa hi he trobat algun joc o alguna cosa que m’ha cridat l’atenció. Alguns quadres petits de tendència cubista amb colors molt vius. Algunes escultures petites de fusta que representen animals coneguts i deus desconeguts. Estris per a fer soroll. Perfums d’àmbits desconeguts. Sempre els hi acabo comprant alguna cosa. I penso: si allà d’on venen aquests indis muntéssim una parada amb coses catalanes – porrons, la Mare de Déu de Montserrat, el guarà, pets de monja, etc...- no sé si els hi semblaria exòtic, no sé si els agradaria...
Les noies i les senyores que han aconseguit arrossegar les seves parelles a la Gran Via, es paren a totes i cada una de les botigues de roba i complements que troben. Fóra de les botigues on la roba és exòtica o en les que venen llenceria, el cert és que els mascles, a aquestes parades, ens hi avorrim com unes ostres. I ens omplim mil i un cop de paciència quan la senyora vol que ens provem aquest jersei i aquell altre o ens pregunta una vegada i una altre si això o allò els hi queda bé o si li quedaria bé a les nenes, o a aquella amiga o a sa mare o a la nostra. És un mal son. I cada vegada fa més fred. I és més tard. I a casa encara hem d’empaquetar i em de posar les coses al balcó. I ja són les tres del matí. I si ens descuidem, trobarem les nostres filles despertes i serà un embolic de l’hòstia tot plegat...
Sort que alguna persona amb dos dits de front se li va ocórrer, de tant en tant, obrir parades de xurros i, mira, sucant xurros a un got de xocolata desfeta normal i corrent, el mal humor que havies anat acumulant a base de parades i més parades, va esvaint-se. De sobte ja no tens tanta pressa, encara que tinguis són. De sobte, acceptes fer de camàlic sense donar cosses.
La teva dona té la barra de dir-te que només penses en una cosa. En realitat, encara continues pensant només en dos.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
