| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
NIT DE REIS A LA GRAN VIA - I
 dimarts 4/gener/2011 - 07:11  623  5
Ignoro si les nits de reis són igual a tots els països catòlics, crec que no. Crec que hi ha països catòlics en els que les criatures no reben els regals el 6 de desembre, sinó que els reben el dia de Nadal. També m’imagino que la nit de reis és diferent a casa nostra segons si la població és allò que en dirÃem rural o és urbana. Les meves nits de reis, primer com infant i després com a pare, són barcelonines.
Barcelona durant aquesta nit mà gica té més moviment que en molts moment de qualsevol dia laborable. Els carrers són plens de gent malgrat que sovint hi fa un fred que pela. Fins i tot si plou, cosa que passa relativament sovint. La gent sembla que ha de fer els darrers encà rrecs reials per a que la quitxalla estigui contenta. L’enrenou arreu és enorme. Durant una etapa en la que sembla que la ciutat hagi perdut el senderi, durant aquesta nit, encara ho sembla més.
Ja fa anys que alguns grans magatzems de tant en tant adverteixen als seus clients que s’hauran d’esperar una estona al carrer per por a que el terra s’ensorri. Potser en època de crisi, els sols resisteixen més fà cilment, no ho sé. Però els formiguers de gent que entren i surten és un espectacle de masses que estic segur que els marcians trobarien –o troben- digne d’estudi.
No sé si Jesús, reproduït fins a l’infinit a les cases, a les places, als carrers, a les esglésies seria capaç d’explicar als amiguets verds maragda què és el que succeeix aquesta nit que pels infants i pels comerciants és mà gica i encisera.
D’ençà que érem promesos que la meva xicota tenia la dèria de sortir a sopar i, després, anar a les parades de la Gran Via a fer un tomb. Jo a aquesta expedició nocturna no li trobava ni solta ni volta. Mai no m’han agradat les acumulacions de gent. Llavors encara no tenÃem criatures, ni tampoc havÃem de comprar joguines per a ningú i, francament, se m’acudien molts, molts llocs on ella i jo podÃem estar molt millor que no pas anant amunt i avall per la Gran Via a les tantes de la nit.
Però llavors estava enamorat de la xicota. I ja se sap que, quan estem enamorats, fem moltes coses irracionals. Després, quan ens casem, quan hem de passar pel sedà s de la convivència dià ria, quan em de passar pels laberints dels pagaments de factures, tot canvia. No és que hagis deixat d’estimar aquella mossa, però, per dir-ho d’alguna manera, l’enamorament s’ha transformat en un amor crÃtic. Els seus desitjos ja no són ordres per a mi i al contrari, naturalment. I el que abans era una dialèctica purament sensual, amb el temps s’esdevé una dialèctica retòrica a vegades una mica pujadeta de to. Són etapes.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Titania |
Ui,
Tuesday, January 4th 2011, 10:15 AM
com em sona tot això...
Jo de petita anava a rebre els reis amb un fanalet (allà d'on sóc jo és tÃpic, i encara es fa), que recordo confeccionà vem a l'escola abans de començar les vacances però que també es podia comprar a infinitats de botigues.
De gran, ja a Barcelona, feia com la teva xicota i arrossegava la meva parella fins les paradetes de la fira de Sant Tomà s.
Ara no hi anem perquè ja fa molts anys que sóc jo qui fujo d'aquella munió de gent, ...tot i que reconec que tenia el seu encant allò d'anar avançant sense tocar amb els peus a terra.
No sabria dir del cert si la nit de reis la celebren a més països, però a Europa diria que nomès se celebra a Espanya. A Ità lia celebren la mateixa nit però amb el personatge de la "strega Befana" (la bruixa Befana -Befana ve d'Epifania-), que porta regals als nens.
...I demà tothom a dormir d'hora. Que tingueu un bon dia de reis!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
