Petits moviments com si d’un gran tauler d’escacs es tractés.Però no l’és pas.Perquè la vida no és un joc.
I caminant per aquesta vida per camins escollits amb lupa sobre el mapa del teu cor...s’entra en un laberint del qual no en veus la sortida.
Totes aquelles circumstàncies que et rodejen s’alcen sobre la teva esquena igual que els dits acusadors que mai seran capaços de possar-se a la teva pell perquè no han viscut les mateixes circumstàncies juntes mai.
Facis el que facis...mal fet està.
I els pocs dits que t’alcen la mirada cap a l’horitzó no tenen perquè patir i aguantar la ferum de tota la porqueria que s’ensuma pel camí.
És millor la merda a cullerades?No,gràcies.Perquè estàs netejant-ne una i te’n donen una altra,s’acumula i mai fas net.
Arriba el moment d’abaixar el cap,possar la ment en blanc,que qui dia passa any empeny...fer el que s’ha de fer perquè s’ha de fer,però sense ganes,sense expectatives,sense il.lusió...i que sigui el que hagi de ser,perquè les forces han minvat i els recursos s’han esgotat.
lluitar per lo que cada un creu comvenien, i sobretot fer les coses de manera que tu t'hi sentis bé, doncs els dits acusadors hi han set, hi son i hi seran sempre fagis el que fagis, però si el què fas et fa sentir bé doncs endevant però n'has d'estar segura i convençuda tu mateixa.
Una abraçada
Assumpta
Al llegir el teu comentari m'he errecordat de un anunci que deia k cada mati et lleves amb 1440 monedes una per cada minut del dia, que hi tenias tot el dia per gastarles i les habies de gastar ja que si no ho feias, estes monedes desapareixerien en arribar les 24:00. Al dia seguent lo mateix. La vida es per disfrutarla, esgotarla i no per estalviarla, ja que la vida pasa i se acaba.
Un abraç ben fort de un mojáquero
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't