| |
Unchained Melody La Melodia criminal
 dijous 1/maig/2008 - 05:55  551  0
Hola a amics, la canto a enricviii.blogspot.com
Vaig amenaçar amb penjar la meva nefasta interpretació d’Unchained Melody si les superpotències no em lliuraven 50.000 $. Dòlars, sí, vaig dir dòlars i no bitllets de Monopoly que és el que em van fer arribar. Bé, no anava de farol. Penjo el video. La canto en anglès tot i que no ho sembla gaire. Hauria d’anar a una acadèmia però sóc un senyor molt ocupat.
-
A mi Melodia Encadenada em fa angúnia. La trobo criminal. Des del meu humil point of view crec que està bé fer una cançó romàntica però sense caure en la bavositat. És inhumana. Excessivament dolça, com buidar un paquet de sucre a la cafetera. No sé, dic jo. I encara sort que he introduït un verset de collita pròpia (Come to the bed with me), una ofensa gratuïta al puritanisme que em venia de gust cometre. Al final de la cançó Thentic diu quelcom tipus Tot ho acabes igual: al catre!
-
Hi ha novetats. Thentic, a la guitarra, i jo ja no som L’Orella de Van Gaal sinó que canviem el nom de la banda. Quedava massa radical i haguéssim atret un públic tope punk. I que consti que sento un gran estima envers tots els punkies. Sempre he dit que són gent amb estil. És més, la meva dona ideal és qualsevol que sigui una punkarra. Però no podem ficar-nos un nom com L'Orella de Van Gaal. No voldríem estar en un escenari i que ens anessin escopint com els hi passava als Hertzainak. Al seu cantant, el Gari, li llençaven japos per un tub. Una vegada un li va anar a petar a la boca i uns dies més tard al pobre home li va agafar una infecció i es va ficar malaltó. Que sí que sí, sona repugnant (gairebé tant com Unchained Melody) però és així. Tinc un llibre que ho explica. Imaginar l'estampa de l'entranyable rockpunkskasinger empiocat a casa seva en pijama, batí i sabatilles entristeix profundament. Què colpidor! Afortunadament Garitaonaindia es va ficar bo. El van anar reviscolant a base de montaditos. I guaiteu-lo a la foto de la vora: està més sa que una pera!
-
I nosaltres ens anomenarem Frankie Goes To Durro que atreurà un públic més pop. Les groupies ens llençaran tangues i sostenidors mentre interpretarem els nostres hits. És preferible tornar a casa amb cent tangues i cent paracaigudes que no pas dutxat de zipis de colors.
-
I què en faré jo de tant tanga i tanta calça? No sé. Els hi podria regalar a la filla de la veïna. Clar que llavors seria el seu promés, Carabessugo, qui ho gaudiria ficant-se a mil. I una merda! Abans els llenço pel forat del water. No que s’embossa. Millor en faig una foguera. Decidit, aniré acumulant tota aquella borratxada de roba interior i la cremaré per Sant Joan. Serà un puntàs de foguera.
-
|
Contactes
Registra´t
