Just a l’alba, la rosada al front, mostra el llarg camí d’una nit freda i solitària. Sento el batec cansat del cor i l’escalfor del alè dibuixat sobre un cel cada vegada mes blau. Poc a poc la forta pendent exprimeix la voluntat de seguir. Lentament, el temps revestit de solemnitat, acompanya uns moviments pausats. La duresa es materialitza en la mirada fixa vers el cim proper. Ja res importa, sols existeix l’afany personal de superació, sols la satisfacció del esforç personal al cim. El suau mantell blanc del cim és el jas on l’ànima frueix.