I quan somriguin les princeses
per aquesta llà ntia encesa
que no puc apagar,
en tindrà n prou amb una mirada
per tenir la meva à nima estovada
i tornada a enamorar..
eren les sirenes qui feien estabellar els vaixells,
pero eren els mariners els qui cercaven caçar sirenes,
n'hi ha que es passava hores al llac
per veure les gorgues i banyarse amb ses rialles,
quin regust amarg se't queda
quan neixes sense escollir una temptacio eterna.