| |
Un paisatge d'estiu
 dilluns 20/desembre/2010 - 04:23  1230  0
Vaig percebre en la distancia un harmònic moviment.Era el cos d’una jove dona, que caminant, embadalia un agradable sentiment. Ses rítmiques cames mostrades sens pudor, tenien la bellesa de les formes naturals del cos estilitzat que componien. Formaven un conjunt admirable. La roba lleugera boleiava guardant seductorament un confús perfil. Amb barret de palla i ulleres fosques seguia caminant i els meus ulls la cercaven intrigats. Girà sobre si mateixa i parà per deixar sobre l’arena l’harmonia que la transportà. La suau tela, caient, desvetlla un cos nu. En peu. Sense barret ni ulleres el sol de mitja tarda, brillava sobre seu tenyint suaument la blanca pell. La suau brisa movia al ritme de les ones la llarga cabellera. Lentament aquell adorable àngel convertí amb palau el meu desert personal, i jo em preguntava com seria la seva ànima.
|
Contactes
Registra´t
