| |
BLAKE EDWARDS (1922-2010)
 divendres 17/desembre/2010 - 07:18  1612  1
Haig de reconèixer que no sóc un gran entusiasta de la filmografia d’aquest gran director de la comèdia d’enrenous i “slpasticks”. També haig d’admetre que films tan coneguts com “Esmorzar a Tiffany’s” (Breakfast at Tiffany’s, 1961) o fins i tot el primer episodi de la saga de “La Pantera Rosa” (The Pink Panther, 1964) els vaig descobrir tard. Em vaig quedar, fa molts anys, amb la ment patent de l’escena final d’aquell gran drama sobre alcoholisme titulat “Dies de Vi i Roses” (Days of Wine and Roses, 1962) interpretat per Jack Lemmon i Lee Remick. Amb la mateixa actriu, Edwards dirigiría un parell d’anys el thriller “Xantatge contra una dona” (Experiment in Terror, 1962).
Blake Edwards doncs, originàriament no es va iniciar amb la comèdia, gènere del qual l’han emparentat insisistentment. Prova de que era un gran guionista i que podia treballar en altres tipus de gènere. Però l’humor sempre el va saber tocar i la segona meitat dels anys seixanta va quedar palesa la seva col.laboració amb l’actor anglès Peter Sellers i la saga de l’Inspector Clouseau, a part d’altres films memorables com “La Festa” (The Party, 1968) o el retorn del tándem Jack Lemmon i Tony Curtis a “La Carrera del Segle” (The Great Race, 1965), sis anys després d’haver participat en l’obra mestra de Billy Wilder “Ningú es Perfecte” (Some Like It Hot, 1959).
EL 1969 Blake Edwards es va casar amb Julie Andrews amb qui treballa a “Darling Lili” (1970); “10, la Dona Perfecta” (1980) “Victor o Victoria” (1982) o “S. O. B” (1982). En aquest darrer film, una sátira sobre la Industria de Hollywood, va fer despullar la intèrpret de Mary Poppins. Les sigles “S.O.B” (que aquí es va traduïr descaradament amb “Sois (H)onrados Bandidos” es refereixen a la grollera al.lusió en anglès “Son of Bitch”.
Els vuitanta, al marge que films com “10” representéssin el sorgiment del mite eròtic d’una republicana tan feixistoide en carns i mentalitats com és l’actriu Bo Derek, s’evidencia la davallada profesional d’Edwards en el terreny còmic. La mort de Peter Sellers el 1982 no va evitar que s’estrenés la póstuma “Rera la Pista de la Pantera Rosa” (Trail of the Pink Panther, 1982), un suicidi profesional com olvidable. El 1987 va comptar Kim Bassinger i Bruce Willis amb “Cita a Cegues” (Blind Date, 1987) un exitós retorn a la comèdia clàssica. Posteriorment seguirien les fallidles “Assassinat a Beverly Hills” (Sunset, 1988) de nou amb Willis o “El Fill de la Pantera Rosa” (Son of the Pink Panther, 1993) amb un infumable Roberto Benigni.
Us adjunto un fragment de la que considero la millor pel.lícula d’Edwards. És un fragment de “La Festa”, cinta de la qual guardo molts bons records.
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
