| |
Títol de l'article
 dijous 16/desembre/2010 - 07:49  625  2
CAÏMISME I VISIÓ DE PAÍS
Cito sovint la frasse de Bismark segons la quan hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit. Jo he viscut a CDC la competència entre diferents militants per a aconseguir aquest i aquell càrrec i sé del que parlo. Vaig viure, per exemple, l’esfonsament del roquisme i he vist a molts companys marxar perquè no es complien les seves expectatives. He vist com les ambicions i l’amiguisme han surat per damunt del talent i he vist unes enormes injustícies que fan envermellir només de pensar-hi. Vull dir amb això que CDC – que és el partit que jo conec – no em sembla un model de partit i que penso que és molt, molt millorable.
Però n’hi ha d’altres que estan pitjor. N’hi ha d’altres que no en tenen prou amb aquesta batalla interna pel poder, sinó que quan s’equivoca el que ha vençut – per exemple en el darrer congrès – reclamen el seu cap, la seva llengua, els seus ulls i fins i tot la seva cua. La conseqüència d’aquest caïmisme és que han de refundar el partit aproximadament cada 8 anys, deixant perplexes els seus militants de bona fe i més perplexes encara els seus votants.
No seré jo qui defensi en cap sentit la figura de Joan Puigcercós, que em sembla nefasta per a la política catalana. El que ell li va fer, primer, a Joan Hortalà, després a Àngel Colom i Pilar Rahola i, finalment, Joan Carretero, Uriel Beltran i Josep-Lluís Carod-Rovira, me’l fa veure amb una profunda antipatia. Penso que ha estat un càncer maligne per ERC perquè només ha fet que dividir-lo una i altra vegada fins que ha arrivat a esdevenir el líder. I sembla que fora just que, igual que li va passar a Robespierre, després de fer rodolar tants caps – i tant il.lustres – ara sigui ell a qui li toqui posar el coll a la guillotina.
Però el problema no és aquest. El problema és que Catalunya necessita una esquerra moderada, sobirana i potent. Catalunya necessita una esquerra que ocupi el lloc del PSC – PSOE actual per tal de, posant-se d’acord amb CiU en qüestions de país, poder avançar cap a l’independència.
Ara mateix l’esquerra catalana està dividia en tres partits: el PSC – depenent de Madrid-, ERC – independentista – i IC – minoritari i toca campanes-. Crec que cada dia es més urgent que aquests tres partits es fussionin i crein una CiU d’esquerres, és a dir, un partit que aglutini des dels social-demòcrates fins als ecologistes, que sigui sobiranista però no independentista – encara no ha arribat el moment de ser-ho- i que tingui força a Barcelona, Madrid i Brusseles; és a dir, que la seva força no s’acabi disolvent ni dins del PSOE ni perquè són quatre gats.
Si a Catalunya li corresponen 45 diputats a Madrid val a dir que actualment CiU en té 10, el PSC – PSOE en té 25, ERC en té 5 – crec- i i IC en té un. Això vol dir que si es crees aquest partit català d’esquerra el catalanisme tindria una potència a Madrid de 41 diputats sobre 45 i la seva incidència en la política espanyola seria bàsica i, val a dir, proporcional a la nostra població i a la riquesa que aportem a Espanya.
Aquesta és la línea que sembla que volen encetar Castells i Josep-Lluis Carod-Rovira però per un camí equivocat. Ells – minoritaris i derrotats al seu partit – volen crear un nou partit: gravíssim error. A Catalunya sobren partits. I consti que el fet que n’hi hagi tants a qui més beneficia és a CiU perquè la divisió es dóna bàsicament per l’esquerra. A Catalunya el que cal són dos partits forts units pel catalanisme i la sobirania catalana. Per tant, si Carod i Castells el que fan és crear un nou partit minoritari i aixi dividir encara més el vot catalanista i esquerrà faran just el contrari del que s’ha de fer. El que s’ha de fer, crec, és llepar-se les ferides, oblidar-se d’una punyetera vegada de la guillotina i lluitar per aconseguir aquest partit d’esquerra moderada, de sobirania catalana i possibilista que Catalunya necessita com l’aire que respira.
|
| |
zinc |
totalment d´acord
Thursday, December 16th 2010, 5:45 PM
Elles i Persi,jo crec que el que passa es que treballen per ells,no per el poble,es dur dir-ho,pero per mi es així.
Persi es molt lloable que vegis els defectes que té el teu partit i ademés els facis públics,es nota per descomptat que saps del que parles,un escriptor no pot parlar del que no enten,no pot fer simplement "castells"a l´aire..................
Magnific blog i molt ben raonat,simplement
Una abraçada
Dolors.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
