| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
APOLOGIA DE LES LESBIANES
 dilluns 13/desembre/2010 - 03:34  785  11
Jo sóc lesbià, vull dir que m’agraden les senyores; vull dir que si fos una senyora –cosa que espero ser a l’altra vida perquè per a mi representen un estadi superior de l’evolució humana-, si fos una senyora crec que també m’agradarien les senyores. Naturalment, jo respecto els mascles als que els hi agraden els senyors. Només faltaria. Però em costa molt d’entendre. No només des d’un punt de vista físic, sinó fins i tot des d’un punt de vista psicològic.
La manera d’entendre la vida masculina significa competitivitat, agressivitat, déria per la possessió, infantilisme fins el moll dels ossos, en el millor dels casos. En els pitjors ens trobem amb homes maltractadors, bruts, grollers, ignorants, insensibles que caminen per la vida amb un parell d’orelleres fuetejats per un fanatisme tal que sembla un miracle que encara el món existeixi.
Enfront d’ells la dona és solidària, empàtica, generosa, madura, suau, neta, educada, sensible i complexa. I molt sensual. I justament és per aquestes virtuts, crec, que Déu o la natura o qui sigui, van decidir que fossin les dones les encarregades de dur les criatures al món i de cuidar-les. Les tasques més importants per a la supervivència de l’espècie – és a dir, les tasques més importants – han estat encomanades sense cap mena de reserves a la dona com a ésser superior.
Veient un programa de televisió que parlava de les relacions lèsbiques, de les parelles de dones, etc...una noia va dir que, al final, no només el patriarcat no té futur, sinó que els mascles humans tampoc no en tenen. Segons ella, la reproducció assistida farà del mascle un ésser innecessari i, després, aquesta innecessarietat farà que vagi desapareixent del planeta.
A mi aquesta visió em sóna una mica a “Utopia” però és una utopia amb la que jo hi estaria conforme. Crec sincerament que un món de dones soles seria millor que un món d’homes i de dones. I ja no parlem d’un món d’homes sols que em semblaria infernal i irrespirable per totes bandes.
Les lesbianes que sortien al programa es queixaven de ser mirades i, a vegades, insultades o menyspreades quan anaven agafades de la mà pel carrer o es feien un petó. En base a això justificaven tenir locals on només hi podien entrar dones per tal de poder-se divertir, festejar i estimar-se tranquil.les.
Per molt evolucionats que ens sembla que estiguem el cert és que molts encara no han entès què vol dir respecte. Ni tampoc han entès que quelcom que té a veure amb l’amor, amb la bellesa i el plaer – i que no fa mal a ningú- ha de ser respectat. Que gairebé ha de ser respectat per damunt de tot, ja que dóna sentit a la nostra existència.
En tot cas, reconec que jo sóc dels que se les miren. Amb un punt d’excitació i mil punts d’enveja. Per la seva llibertat, per la seva valentia, pel plaers que els hi imagino. I, per damunt de tot, per ser dones.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
No Persi
Tuesday, December 14th 2010, 4:18 AM
Que t’agradin els senyors no té res a veure en cap forma d’organitzar la societat.
Jo no conec a dos gats iguals, pel que no puc dir d’ells (coses que es diuen per perpetuar diferencies interessades com) que són traïdors o independents o blablabla.
I tu pots dir el que et sembli de les dones, dels gats i del que vulguis, faltaria més.
Igual que jo puc dir que no conec persones que, des de la seva condició sexual, puguin ser etiquetades com ho fas tu: conec homes molt més empàtics que moltes dones, conec dones maltractadores, conec dones ignorants, conec homes molt madurs, conec homes molt sensibles, conec dones molt competitives, conec homes gens grollers… en definitiva, deu ser que conec gent a la que els rols, se la suden molt.
|
|
TomasM-Porta |
Vegana, a veure si ho entenc:
Monday, December 13th 2010, 2:43 PM
si digués que m'agraden els senyors llavors seria partidari del matriarcat.
No és que jo compari les dones amb els gats - això ho fas tu, ben legítimament perquè ets antiespecista- però si tu dius que t'agraden els gats - t'agraden els gats - també estàs convertint els gats en un objecte i estàs perpetuant l'antropocentrisme. I si ho dius dels altres animals?
Jo crec que no.
Puc dir que, en general, m'agraden - m'interessen, m'atrauen - les dones. I com que les dones sou una manera de ser persones, vol dir que hi ha una manera de ser persona que m'agrada, m'atrau, m'intenteressa més que una altra.
I jo crec que és utilitzar una lògica poc aristotèlica concloure del meu interés, atracció i admiració per les dones un pensament masclista. És masclista qui pènsa que l'home´és superior a la dona. I jo penso exactament el contrari.
|
|
Vegana |
Entenc que no m’entenguis ;)
Monday, December 13th 2010, 7:55 AM
Tractar o considerar un grup com si fos una cosa material o immaterial, estàtica, fixa i sense altres connexions amb l’exterior d’ell mateix, i no formada per individus amb plena capacitat de llibertat per decidir què fan i què són o què volen/poder fer o ser a cada pas, és per a mi convertir els individus del grup en objectes, o si ho vols el grup en un objecte, encara que sigui per, com fas tu, cantar-ne les seves suposades virtuts (una altra forma de perpetuar el patriarcat, per cert, de forma preciossísticament edulcorada, això sí ;)
|
|
Vegana |
...
Monday, December 13th 2010, 6:25 AM
Jo no podria fer una diferenciació de rols tan clara entre les persones que conec, per sexes com fas tu, ni tan sols per gèneres...
Em sembla que si acceptes que, igual que en el sentit fisiològic totes les persones tenim hormones del nostre i de l’altre sexe, en el sentit psicològic tenim bipolaritat sexual i de gènere, podràs mirar les dones i els homes de forma individual sense atribucions genèriques.
I et sorprendràs encara més d’entendre que donar i rebre (fins i tot d’un punt de vista físic) no són conceptes excloents i que són perfectament intercanviables (tot i que ens agradi tant etiquetar-nos per a visualitzar-nos i socialitzar-nos).
I permet que dubti que “t’agraden les senyores”... en el sentit que espero que no t’agradin totes, ja que això, a banda de convertir en “objecte” un munt de “subjectes”, seria d’una manca de criteri impressionant ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
