| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA VIDA ÉS INJUSTA AMB MI O DANKE FÜR DIESEN GUTEN MORGEN
 divendres 10/desembre/2010 - 11:06  996  4
Fa uns dies una amiga meva em parlava del Dia d’Acció de Grà cies i jo, tant poc original com sempre, li donava les grà cies de tot cor. És veritat: només puc estar agraït a Déu, a l’atzar o a qui sigui per haver-la conegut. I a ella per haver volgut ser la meva amiga, cosa que en alguns moments no ha estat fà cil, per dir-ho d’una manera suau.
Ja sé que això del dia d’Acció de Grà cies és un invent ianqui però jo no sóc gens nacionalista i penso que les coses de fóra que estan bé les hem d’importar. I aquesta és una. Al final, val a dir que la majoria de les coses que configuren la catalanitat – fóra de la terra i la mar – han vingut de fora. Els catalans – com tots els homo sapiens sapiens – descendim de l’Àfrica. El català és una llengua ità lica. La nostra religió té orÃgens hebreus. El nostre dret neix a Roma. La nostra filosofia neix a Grècia. El Barça deriva d’un senyor suÃs i d’un esport anglés. L’origen del pernil és turc, el del pa és mesopotà mic i el tomà quet és americà . O sigui que no ens vindrà del Dia d’Acció de Grà cies, crec.
Sovint, penso que m’estic guanyant l’infern. La vida és tan generosa amb mi que hauria de dedicar totes les hores del dia a ajudar els altres i a donar les grà cies pel que visc. És evident que no m’ho mereixo. Jo no he fet cap mèrit per tenir aquesta vida afortunada i és evident que d’altres tampoc no han fet res per viure una vida desafortunada. Per això la vida és injusta.
Estic pensant no ja en el conjunt de coses que basteixen la columna vertebral de la meva vida, sinó fins i tot en un conjunt de petites anècdotes que s’han encadenat recentment i que fa que tingui la sensació que un Déu que està obstinat en que jo sigui feliç – ves a saber perquè li he caigut en grà cia – vulgui anar posant cireretes i més cireretes al pastÃs. Gairebé em fan venir vergonya. No entenc quina grà cia li pot trobar a una persona que ha estat tan malcriada i que és tan egoïsta i egocèntrica.
Sovint aquest benestar excessiu em fa por. Tinc la sensació que Satanàs – o qui sigui – un dia despertarà i se’n recordarà de mi. Llavors vindrà el moment dels espetecs i ell es rescabalarà de tot el que m’ha estat donat de més.
De totes maneres, grà cies, pel molt que he rebut fins ara injustament, grà cies.
Això m’ha fet pensar en aquesta cançó que era la que més m’agradava de tot el santoral quan anava a missa cada dimecres de petit. Fa molts anys que no l’he escotat però m’ha acompanyat i m’ha emocionat sempre. Va amb mi. Si la meva à nima té algun raconet que val la pena és aquesta cançó. I això és aixà malgrat que hagi caigut en les urpes de l’agnosticisme i del relativisme. Cap virus racionalista m’ha fet perdre l’agraïment per la bellesa de la vida, la fraternitat humana, la bondat i l’optimisme.
Grà cies d'aquesta aurora encesa,
grà cies d'aquest nou dia clar,
grà cies perquè els neguits, en vós, els
puc abandonar.
Grà cies pels bons amics que em volten,
grà cies per tots els meus germans,
grà cies perquè als meus enemics puc
allargar les mans.
Grà cies pel treball que m'ocupa,
grà cies pels meus petits encerts,
grà cies per l'alegria, per la
música i la llum.
Grà cies per moltes hores tristes,
grà cies per cada dolç parlar,
grà cies perquè arreu em condueix
la vostra mà .
Grà cies per la paraula vostra,
grà cies per l'esperit d'amor,
grà cies perquè estimeu els homes
sempre i en tot lloc.
Grà cies perquè heu volgut salvar-nos,
grà cies perquè això ens dóna pau,
grà cies perquè podem donar-vos
grà cies tot cantant.
Música i música original: Martin Schnelder
Lletra catalana: Assumpta Corrons
www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
