| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PUYOL
 dimarts 7/desembre/2010 - 04:57  595  5
Tal com jo ho veig, el que fa de Puyol un jugador extraordinari és sobre tot el seu esperit. La seva à nima. El seu compromÃs. La seva seriositat. L’ésser sempre el més responsable de tots. L’ésser el lÃder de l’equip malgrat no ser el millor.
Perquè no sempre és tracta de ser el millor. És més: no tots poden ser el millor o, si més no, no tots poden ser considerats el millor. Però sà que cada un pot ser el millor en algun aspecte. I l’aspecte en el que Carles Puyol és el millor és el seu carà cter, que és el que li fa ser el lÃder de l’equip.
És el lÃder de l’equip malgrat que les seves condicions tècniques no són extraordinà ries i que fÃsicament tampoc va molt més enllà . Carles Puyol juga al Barça perquè un dia, des de La Pobla de Segur, va decidir que jugaria al Barça i, un cop al Barça, va decidir que, malgrat les seves mancances, esdevindria imprescindible perquè ningú no s’esforçaria més que ell.
Però és que ja no és això. Ja no és que ningú no s’esforci més que ell. És que ell fa que s’esforci tothom. I si bé és cert que ell no pot portar la batuta de l’equip a nivell tècnic
-això ho fa Xavi- sà que porta la batuta de l’equip a nivell de força, d’ambició, de voluntat. Per a que l’equip funcioni han de rutllar les dues coses. Talent i ambició.
I val a dir que al Barça el talent no li ha mancat mai. El Barça sempre ha tingut dels millors jugadors d’Europa i, tot sovint, no s’ha menjat una rosca. Feia quatre filigranes, quatre gols sensacionals, etc però la lliga i la Champions les guanyava el Madrid.
Ves per on els hi faltava en Carles Puyol, una mena d’alter ego de Johan Neeskens (sense Neeskens, malgrat que hi fos en Cruyff el Barça no va guanyar res) o com Josemari Bakero. Motors, sÃ, però sobre tot à nimes.
Jo he vist jugar a Puyol abans de l’època Guardiola i sovint tenies la sensació que jugava ell sol contra l’equip contrari. Els altres només l’acompanyaven i, de tant en tant, si els hi vagava hi fotien el peu o hi fotien el cap i era gol. Però Puyol no és que fos mig equip: era l’equip.
És clar que això venia de lluny. Una cosina meva fou professora de Puyol a Tremp i m’explicava que, al pati, en Carles Puyol i les noies jugaven contra la resta de la classe i guanyaven. En Puyol deia a les mosses com s’havien de col.locar i ell feia tota la resta. Val a dir que hi havia noies que no estaven pel futbol i que no feien el que havien de fer. Era igual: Puyol les suplia. Al Barça, igual.
Un dia plegarà Puyol i jo no sé si el Barça sabrà estar a l’alçada d’aquest home. És difÃcil. El que sà que espero és que no és deixin marxar. Dubto que hi hagi gaire gent tant motivada i tant motivadora com ell.
És i serà imprescindible.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
Absolutament d'acord!
Wednesday, December 8th 2010, 5:34 PM
Puyol és l'à nima del Barça, els pulmons, els collons, els pebrots,...
sens dubte, el millor gol que ha fet per mi és aquest:
Un partit que tots recordarem la resta de la nostra vida, el 2 gol del Barça
http://www.youtube.com/watch?v=ganwEIC2dwo
PUGOOOL, PUGOOOL, PUGOOOL!!! hehehe Gran Capi!
Preciós com petoneja la senyera.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
