Posem-nos en la situació de que... has comprat un sofà nou, genial, brillant, amb un color blau meravellós i un tacte a melicotó que encisa. Estàs encantada amb el teu sofà nou. Te’l fan arribar a casa; l’esperes ansiosa. Quan ja el tens a casa, li poses a sobre una funda: “Oh, no sigui que el meu sofà nou s’embrute” “I si el menut deixa petjades?” “I si Maria puja amb les mans plenes de xocolata?”. No has comprat el sofà pel seu meravellós color o pel seu tacte suau? Per què tapar-lo baix una funda aspra, groga, envellida només per no desgastar-lo o embrutar-lo?
jo, el primer que faig és posar-li una funda. Però no una funda qualsevol, una de nova i ben bonica.
La veritat és que els sofàs no els trio amb els ulls sinó amb el cul (còmode, s'entén oi?)