| |
Quan sense son tu ja no hi ets
 dimarts 29/abril/2008 - 09:01  1256  1
Em pregiuntava avui per que estic en aquest món... Perquè treballo de cuiner, perquè visc a la ciutat que visc. Tot són preguntes que tothom s’ha fet algun cop ( potser lo de cuiner no, jeje ).
Mireu he estat passant un dies difÃcils, bé potser ja porto molts dies aixÃ. No entenc aquesta vida ( tot i que a vegades et dóna alegries inesperades ).
La vida és un camà molt curt on t’imposen moltes coses... de tot tipus.
Creixem amb l’idea que si no estudies malament, que si no treballes ets un parà sit, que si no fas lo correcte ets un radical.... etc.
Em preguntava que passaria si tots visquessim tal cm volguessim no com 4 personatges ens han volgut fer creure. Potser són idees molt hippies però crec en un món sense normes establertes, on tú puguis ser tú.
El titol "quan sense tu ja no hi ets" és una poesia ( o alguna cosa semblant ) on m’intento acceptar dintre aquesta societat... m’explico... la "son" és la pajara que tots portem al cap, i a la persona que em refereixo és a la "societat" en general.
Per tan i ara ja és evident, que el dia que despertem de la pajara monumental que portem la societat no ens farà falta, per que la societat es dirà .... persones. Ara som ninots, marionetes.
Grà cies a qui hagi aguantat aquest escrit.
|
Contactes
Registra´t
