| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de tinta
|
|
| |
tristesa
 dijous 2/desembre/2010 - 03:00  698  8
La meva mare va morir fa poc més d'un any. Una anciana amb càncer. Ahir vaig portar el pare d'urgències, moltes hores esperant un diagnòstic sobre trombosi sí, trombosi no. Al final ha estat que no. Llavors, què deu ser que li provoca el mal?
Penso en la mort gairebé cada dia, però mai en sentit negatiu. Em fa més por pensar en la vellesa, en la soledat, en la dependència per malaltia.
La mort m'encoratja a viure amb solidesa, amb honradesa, mirant de cara i procurant estimar tan bé com sàpiga. Estimar els fills, els amics, la feina, la vida en sí. Tot el que pugui! M'encoratja també a procurar tenir paciència: amb les persones, i amb mi. A respectar els meus errors. I dic m'encoraja, però no sempre ho aconsegueixo. De vegades fins i tot penso que no aconsegueixo res de res. Forma part dels errors.
Els meus pares han arribat a ser vells. La seva vida ha estat intensa. I jo empatitzo tan poc com puc amb la vellesa del meu pare i les seves soledats perquè em desesperen.
Si pogués demanar un desig avui el tindria molt clar: una persona vella no ha de morir amb dolor. No em sembla gens just.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
