casi sofrir una mort, tenir el cos matxacat de dolor i aguantant fins que no es pot mes i encara que un pare capullo et restregui per la cara tot. anirem fent pensament de canvi de vida i de rutina que algun dia volguent li partire la cara i crec que no cal arribar a estos extrems, la cosa ja es limit aixi que a pendre pel cul tot i a veere qu epassa
Però saps? tot el que vius en un moment (encara que sigui dolorós) et pot fer sentir més viu, més real.
Val la pena buscar i viure intensament les coses que ens omplen. Els qui ens envolten són part del paisatge. Però el centre és cadascú de nosaltres. I tu, tens moltes coses per a dir i per a fer que valen la pena.
de prendre pel cul... tu no... tu no te'n vagis a toma'pel cul!
Pensa que tu ets el prota... passa dels capullooooss... i del mal que et puguin fer... Tu a lo teu... a construir la teva vida... al que et convé...
Intenta trobar-te a tu mateix, i el que t'agrada, prescindint del que t'envolta... prescindint de l'aprovació dels altres... prescindint del seu rencor... i del teu... i prescindint del passat. Tu endavant... només dirigit i enfocat al que a tu et convingui. Pensa bé.... però, què és el que et convé... o millor... pensa bé què és el que NO et convé.
El que està clar... és que no et convé enviar-te a prendre pel cul!!!
perquè pel to... no enviaries els altres... si no que t'envies a tu mateix...!
i nooooooo!!!!!... tu ets qui t'has de cuidar, qui t'has de salvar!!! d'acord?
(els altres... ja s'espavilen sols... i no et demanen pas permís)
molta força... comença a estimar-te una mica... VIU... (la vida t'està donant oportunitats -i és per a alguna cosa-) i acaba estimant-te molt! Quan ho facis, seràs lliure.
Una abraçada marciana