| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ASSASSINS BONS I ASSASSINS DOLENTS.
 dijous 2/desembre/2010 - 03:48  748  8
No deixa de ser escruixidor que la residència geriàtria d’Olot on actuava Joan Vila es digui “La caritat”. Va ser caritariu Joan Vila al matar als ancians residents o no? La resposta, més enllà del que és políticament correcte, i legalment indiscutible, no és fàcil de donar.
És evident que l’avenç de la medecina ha tingut com a conseqüència que els humans visquem més. El que passa és que hi ha un moment en que és discutible si aquesta vida té sentit o no. Les persones esdevenim – per dir-ho d’alguna manera – com vegetals. No reconeixem ningú. No tenim cap independència. Estem fets una piltrafa.
És evident que estem allargant la vida humana més enllà del que és desitjable. I també és evident –perquè la tendència està claríssima – que això va de baixa. Va de baixa perquè és caríssim i ni els particulars ni l’estat està en condicions de fer front a aquestes factures. Ergo, jo estic convençut que l’eutanàsia – estalvi! – és a tocar.
Quan les lleis canviïn – i hi ha una fortíssima tendència en aquest sentit – serà il.legal allargar la vida humana més enllà de quan la persona pugui viure amb una certa independència i una certa dignitat. Nosaltres, els que voltem els 50 anys ho viurem. Segur.
Llavors deixar morir la gent serà legal i, per tant, assassinar per omissió o per acció un ancià no serà un assassinat. Com que això equivaldrà a menys impostos i menys patimens, no crec que hi hagi massa gent que hi estigui en contra. Potser ni nosaltres, si ens hi trobem.
Però el cas és que aquí encara no hi hem arribat i que Joan Vila ara mateix és l’assassí en sèrie més maligne de Catalunya. Fa estrany que sigui d’Olot perquè, vist des de Barcelona, a comarques mai no hi passa res. I vet aquí que ara ha passat quelcom que a Barcelona donaria per una tirallonga de novel.les negres. A Olot, ja veurem...
No sé quina és la percepció dels catalans respecte del que ha passat amb els avis assassinats d’Olot. Jo crec que n’hi haurà més d’un i més de mil que pensaran que Joan Vila ha actuat de manera pietosa, per tal que els ancians i llurs famílies no patíssin més. Potser en el fons fins i tot hi ha algun familiar que pensa així, tot i que això no treu que presentarà la corresponent demanda per tal d’aconseguir una indemnització.
És clar que aquesta mena de pietat és molt perillosa. Recorda a la de l’inquissició que, per tal de perdonar els pecats de bruixes i heretges, els feia cremar. Potser sí que després de cremats bruixes i heretges anaven al cel però segur que hi havia medis menys dràstics per tal d’aconseguir-ho, no?
És clar que Hitler també pensava que feia un bé a l’hora d’exterminar jueus. I així podríem donar tants i tants exemples...
En el fons em fan moltíssima més por els assassins bons que els assassins dolents. Perquè els assassins dolents són conscients del mal que fan, mentre que els bons assassins pensen que s’estan guanyant el cel. Els uns pararan de matar tan aviat com puguin, mentre els altres no pararan fins que algú els deturi. Crec.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Rasko |
mmm
Thursday, December 2nd 2010, 11:47 AM
ostres Persi, ho sento però d'assassins bons o dolents no hi trobo la diferència. Per mi tots són dolents. Una altra cosa, és la idea subjectiva que en tenen de l'acte criminal que fan els executors. No sé, matar hi ha tantes maneres de fer-ho... les farmacèutiques deixen morir mil·lions de persones al 3r món de sida, de malària, i altres patologies pels preus dels medicaments o per la poca investigació en algunes malalties poc "rendibles". Però això seria tema d'un debat immens i que es desvia una mica del que crec que vols dir.
Imagino que parles sobre el famós dret a una mort digna. Si parles d'això estem d'acord. Però vigilem amb la dignitat! és tant subjectiva!! Potser hi ha persones que estan molt malaltes i volen seguir lluitant, encara que el seu final se'ls aproximi. No sé, cal molta reflexió i educació de la mort. Ens eduquen per la vida però no la mort, quan són una mateixa moneda, una cara i una creu.
En fi... mentrestant, a gaudir perquè això és molt curt i després...? com agnòstic somio un després com diu en mossèn Ballarín on
"el cel és un lloc on el Barça fa un gol al Madrid cada minut" ;)
|
|
Vegana |
...
Thursday, December 2nd 2010, 10:18 AM
Sento, com la Clic que, si li treus sentit i transcendència al fet d’estar viva també li pots treure al fet d’estar morta (que fet i fet és un pack) per tant, i mentre no arribi “Soylent Green”, potser estaria bé deixar-nos decidir sobre el nostre present, sigui quin sigui, més enllà de les creences de qui socialment ens “tutela”.
De tota manera, i com en Mql, no veig cap bondat en, com a mínim, el “mètode” triat. He conegut gent que ha marxat amb un picotasso de morfina administrat per sa mare, feliçment.
I comparteixo, com diu un meu amic del camí cap al final, barrejant música i idees pròpies: “y si te sientes solo, pues te compras un tambor, mientras no te hayas muerto tendrás que pelear, follar alegremente, reirte y vacilar… Y cuando ya no puedas más, buscar a tu heroína”
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
