| |
MARIO MONICELLI I LESLIE NIELSEN
 dimarts 30/novembre/2010 - 09:07  844  0
www.youtube.com
www.youtube.com
Primer de tot agraïr _Alfons_ per l’article que va escriure el passat 19 d’Agost en referencia a la pel.lícula italiana “Amics Meus” (Amici Miei, 1974) i que vaig tenir l’oportunitat de revisar com constatava ell, una espècia d’”astracanada” que amb la seva gràcia d’anar per casa molt a la italiana, retratava d’una forma crepuscularment còmica les desventures de quatre vells amics interpretats, entre ells, pel francès Philippe Noiret i uns fantàstics Ugo Tognazzi, com a aristòcrata en decadencia i Adolfo Celi, en el paper de metge cornut que s’unia a la grup de trepes que volten i volten per la Itàlia interior ficant-se en tota mena d’embolics.
Mario Monicelli, va fer d’”Amici Miei” un dels seus films més populars i comentats (anys més tard idearia una continuació titulada “Un Quintet Boig” (Amici Miei, Atto II, 1982); però va ser molts anys abans amb “Rufufú” (1958) que va fer famós el seu compatriota Marcello Mastroianni en el paper d’un lladre de poca volada i que el va fer guanyar l’apel.latiu d’”obrero Marcello”.
Monicelli refrescava l’humor de la consciència italiana (revers del que feien els seus neorralistes col.legues com Vittorio de Sica o Roberto Rossellini) ja durant la post-guerra amb les sves pel.lícules del personatge Totó; “Totó cerca pis” (Totò Cerca Casa, 1949); “Totó i el Rei de Roma” (Totò e i Re di Roma, 1951); “Totò i les dones” (Totò e le Donne, 1952); o “Totó i Carolina (1955). Aquesta sèrie de films estaven interpretades pel còmic Totò i on sempre interpretava un personatge amb nom diferent, però era tal seva popularitat que el seu nom artístic es respectava fins i tot en el títol de cada un dels films que va realizar amb en Mario.
Altres èxits de Monicelli han estat “Bocaccio 70” (1962), codirigit amb Vittorio de Sica, Federico Fellini i Luchino Visconti o el díptic còmico-medieval “L’Armada Brancaleone” (1966) i “Brancaleone a les Croades” (Brancaelone alle Crociate, 1970) interpretat per Vittorio Gassman.
Llevat d’alguna irregularitat en la seva filmografia el que no se li pot perdonar al recordat Mario Monicelli de 95 anys és el que va fer fa un parell de dies; llençar-se desde la cinquena planta d’un Hospital on estava ingressat per càncer de pròstata. No se li pot recriminar pel dolor que patia a la seva avançada edad però com a enemic número u de Berlusconi (bé el Primer Ministre podia passar per un dels trapelles de “Amici Miei”) era imbatible i moltes personalitats de la cultura transalpina com el reaccionari i esquerranós Nani Moretti el trobaràn a faltar.
També ha estat comentada la mort a Miami de l’actor canadenc Leslie Nielsen. El recordat doctor Rumack d’”Aterra com Puguis” (Airplane”!, 1982) i, especialment de l’agent de la policia Frank Debrin de la trilogía “Agafa-ho com puguis” va viure la paradoxa en la tardor de la seva vida; va triomfar quan estava a punt de retirar-se. Per això no és d’extranyar que els seus papers més rellevants, i mai sortint del gènere que el va mimar com és la comèdia de rialla absurda, tinguéssin molta rellevància durant les dècades dels vuitanta, noranta i gairebé acabada la primera década del 2000. No fa ni un parell d’anys que el van reclutar a l’Estat Espanyol perquè tingués un petit paper al costat de Chiquito de la Calzada amb la infumable “Spanish Movie” (2009) de Javier Ruiz Caldera.
I és curiós perquè Nielsen iniciava la seva carrera d’actor amb només trenta anys en una versió molt lliure de l’obra de William Shakeaspeare “La Tempesta” i que va acabar sent un dels títols de cinema de Ciència Ficció més rellevants de la Història; “Planeta Prohibit” (Forbidden Planet, 1956) on, interpretant al capità d’un escamot d’exploradors arribava a un món hostil, guiat per un androide anomenat Robbie; encarxofat amb les cames del ninot de Michelin, el tronc de tambor de Dixan concentrado, un cap que ens recorda als desodorants de rolón i que era capaç de parlar i entendre un centenar d’idiomes (abans que el C3PO de “Starwars” se li avancés amb uns sis milions).
A inicis dels anys vuitanta Nielsen interpretava al director d’un institut assetjat per un psicòpata sense escrúpols a l’slasher “Nit de Graduació” (Prom Night, 1981), poc abans de fer el salt decisiu a la comèdia, gènere del qual no n’escaparia mai més.
|
Contactes
Registra´t
