| |
.
 dimarts 30/novembre/2010 - 04:48  1028  2
És avui, quan t'he sentit arribar, quan has tancat la porta de casa, que he sentit aquella necessitat tan profunda. Un dia qualsevol, si, però especial. Necessitava acostar-me a tu a poc a poc, mirar-te desde lluny... sense dir res... volia que em preguntéssis com m'havia anat el dia, volia que em veguéssis diferent... més guapa del normal... sense res especial... avui m'he posat guapa per tu... amb cara de no saber ben bé què passava, t'has acostat a mi poc a poc... tot tancant la porta i treient les claus del pany... portaves la maleta i l'has deixat al terra... jo no faig fressa... sols et miro... intensament... no et trec els ulls de sobre... vaig descalça... la casa esta calenta... de fons, la llar de foc amb les seves flames ilumina el menjador... volia que em dediquéssis un somriure, aquest que a mi em desfà amb calfreds... que no sé com posar-me, que no sé com mirar-te... perquè els teus ulls em penetren... no volia pas que féssis res, sols que em miréssis, i t'adonéssis que avui era diferent...
M'acosto a tu... t'agafo de les mans... et dedico una mirada dolça... i et dic:
- T'estimo Joan.
|
Contactes
Registra´t
