| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“CORREDOR DE FONS. RETRAT DE JOAN PUIGCERCÓS” DE GISELA PAIRÓ.
 dimarts 30/novembre/2010 - 05:59  901  14
A Joan Puigcercós se li ha de reconèixer que, sent fill d’una famíla modesta, ha arribat a ser regidor a l’ajuntament de Ripoll, secretari general de les JERC, president de la Federació de Girona d’ERC, diputat al Parlament de Catalunya, diputat al Congrés dels diputats, Conseller de Governació, secretari general d’ERC i, finalment, candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
No sé li pot negar que s’ho ha guanyat tot a pols i que és allò que els americans em sembla que en diuen un self made man o un home que s’ha fet a ell mateix ( l’eslògan l’utilitzen els socialistes, però crec que serveix per a tots els candidats excepte per Artur Mas, que va néixer a una família acomodada, cosa que al meu modus de veure no és un defecte sinó una avantatge que també s’ha de saber jugar ).
L’anterior dóna per fet que en Puigcercós és una persona treballadora i intel.ligent, ara bé: jo no li sé veure més virtuts.
Malgrat que el llibre de la Gisela Pairós és un llibre apologètic hi ha quelcom que hi és sempre present: d’ençà que va començar la carrera política de Puigcercós a ERC la seva principal feina al partit ha estat conspirar per tal de fer desaparèixer – políticament, és clar – altres militants destacants. Ell ha encapçalat les revoltes contra Joan Hortalà, Àngel Colom, Pilar Rahola i Josep-Lluís Cardod-Rovira. Ell ha provocat l’escicisió de Joan Carretero i Uriel Bertran. Per mi hi ha dues coses gravíssimes en aquesta estesa de cadàvers polítics: primer, que aquesta no és ni una manera de fer partit, ni encara menys una manera de fer país; i, segon, que qualsevol d’aquestes persones que he anomenat té més vàlua política, intel.lectual i patriòtica que en Joan Puigcercós.
El llibre s’obstina en voler fer del Joan una persona entranyable i ens canta les seves virtuts parlamentàries i extra. Jo dubto que una persona que ha deixat tanta ràbia, tant ressentiment al darrera pugui ser gaire entranyable, gaire bona persona. Més aviat penso que ha de ser un individu amb una mala llet considerable. Un individu que més val tenir lluny que no pas a prop. Un individu d’aquells que et diuen que o estàs amb ell o estàs contra ell i si has contra ell ja has begut oli.
Em sorprén – però és cert – que Puigcercós fos escollit diputat rebelació per la premsa madrilenya. Només ho puc entendre en el context que de voler perjudicar CiU (els madrilenys tenen molt clar qui és cla clau de volta del nacionalisme català i qui són partits testimonials que l’afebleixen ). I és que Puigcercós – que és un excel.lent conspirador – és un orador dolent.
Vaja, és que comparar-lo dialècticament amb el Miquel Roca o en Duran i Lleida em sembla insultant. Però no només amb ells: penso que ara mateix, dels sis candidats a la presidència de la Generalitat, en Joan Puigcercós només supera com a orador a José Montilla.
Les enquestes electorals auguren un gran fracàs a ERC. Si això és així Puigcercós tindrà un Congrès difícil que molt provablement significara una nova ruptura d’ERC. Perquè a diferència d’altres, Josep-Lluís Carod-Rovira – que sí que és un gran orador- no ha marxat i l’espera a la cantonada amb la cavalleria a punt.
L’única possibilitat de Puigcercós – si el fracàs electoral d’ERC és produeix – seria aconseguir un pacte de govern amb CiU i, per tant, conselleries i càrrecs per a calmar la militància d’ERC. El problema és que jo crec que a CiU aquest pacte no l’interessa: tenir Puigcercós a prop, és com tenir un escurçó dins del jersei i, d’altra banda, ens convé tenir les mans lliures per a poder pactar amb tothom sense haver d’atendre a les exigències dels partits perdedors ( si guanyem i governem ).
D’altra banda, contràriament al que li passa a Puigcercós, jo crec que a ERC tampoc no l’interessa pactar amb CiU. El que li cal a ERC és aglutinar tota l’esquerra catalana i esdevenir una alternativa a CiU. Deixar de ser una crossa per a passar a ser una alternativa de govern.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
clic |
mmm
Wednesday, December 1st 2010, 9:58 AM
només recordar que som al segle XXI...
Jo afegiria també, a totes aquestes reflexions, un món sencer globalitzat o es desdibuixen les jerarquies i classes fins ara conegudes.
tot sovint fem reflexions sense veure més enllà del propi melic, els polítics crec, que també pateixen d'aquesta ceguesa. No em sorprèn doncs, que hi hagi llocs on la gent va per una banda i els dirigents per l'altra, en un festival de miops on el guenyo és el rei.
Fins i tot a Camelot o a Indepelàndia.
Ai la corona, ai la corona, allà on més vota!
:D
|
|
Cabrero |
El flamenco
Tuesday, November 30th 2010, 3:19 PM
és un art, una meravella de la cultura universal, i també catalana, que té els seus arrels al segle XVIII a Andalusia, Múrcia i Extremadura, i que es va estendre, al llarg dels segles XIX i XX, per tot l'Estat, especialment els indrets, com ara Catalunya, amb una important colònia andalusa i també gitana. La rumba catalana n'és hereva d'aquesta tradició, i em fa sentir molt orgullós. Maite Martín és una bona cantaora, i catalana. M'agrada la identitat que es construeix. M'agrada i estimo Catalunya, esgarripada pels menestrals durant tants segles: els mateixos que ara han estat triats per acabar la feina. No discutiré la seva legitimitat, però sí els seus actes.
|
|
vetera |
"Que la prudència no ens faci traïdors!"
Tuesday, November 30th 2010, 10:46 AM
En Carod serà tot lo bon orador que vulgueu, però és juntament amb en Puigcercós el màxim responsable dels dos tripartits que tant bé (?) han defensat a Catalunya durant 7 anys... Què no recordeu els seus silencis indignes davant de les imposicions dels socialistes en aspectes nacionals?, quan li has sentit alçar la veu i plantar-se davant d'en Montilla?, ni tant sols ha amenaçat en fer-ho, no fos cas que el fotés escales avall... i a ara com si ho estigui veient, ressorgirà de les cendres com si fos un Messies i s'oferirà per salvar ERC. Si la militància li ho permet, a les properes eleccions s'ensorraran encara més. I a mi em sabrà greu. El seu president en Jordi Carbonell, va dir fa anys aquella famosa frase "Que la prudència no ens faci traïdors", en Carod ha estat traïdor per la cadira. Doncs això.
|
|
Cabrero |
El Mas
Tuesday, November 30th 2010, 6:48 AM
és un encant, tot són valors, és molt guapo i molt intel·ligent, cristià i jueu a la vegada, enginyer i matemàtic, poeta i prosista, catalá i universal, amable i proper, distant i equilibrat, fill de bona família a la qual millorarà sens dubte, sensible, ric i generòs, estima i és estimat, català d'ESADE i de la Mina, del Baix Llobregat i de Sarrià. I una merda, Persi. El Mas és un representant mediocre de la mediocre classe burgesa catalana. Visca Catalunya ¡
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
