| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Laureta
|
|
| |
Un altre que marxa...
 dilluns 29/novembre/2010 - 08:18  951  7
Hi havia una vegada un noi que pertanyia a una família típica de classe mitjana: el seu pare treballa a un banc i la seva mare és mestra d'escola. Aquest noi va treure les millors notes a l'època escolar, el seu treball de recerca de batxillerat va guanyar el primer premi de Catalunya de treballs de recerca sobre matemàtiques. Es va decantar per l'Enginyeria industrial i, un cop més, va esdevenir un autèntic crack. Es va finançar la seva carrera amb beques (per això treia tan bones notes) i amb petites feines de temporada que el permetien anar trempejant.
Quan va acabar la carrera, en ser un dels primers de la seva promoció, va optar a una beca no massa accessible per estudiar un màster a Manchester i allà que se'n va anar. Va tornar el passat juny i, des de llavors, ha estat buscant feina pel nostre país. A cap empresa li interessava contractar-lo i les que li oferien algun lloc de treball ho feien en condicions precàries més pròpies de l'esclavatge que de l'època que vivim.
Finalment, va anar a fer una entrevista a Roma i l'empresa no només l'ha contractat, sinó que li han ofert un contracte d'un any i mig (amb la possibilitat de fer-lo indefinit), un bon sou i li han buscat un pis de lloguer i un curs d'Italià, perque ell no en té ni papa de l'idioma, tot i que li han dit a a la feina podrà parlar en anglès. Total, que se'n va a l'aventura.
Igual que ell, ja conec uns quants companys de classe que van marxar a Anglaterra, Itàlia, França... a hospitals que els oferien sous que gairebé doblen els d'aquí i amb un pis de lloguer a compartir amb altres companys de feina.
Aquesta història es repeteix un i mil cops entre la gent jove d'aquest país. Estic segura de que molts de vosaltres coneixeu gent en condicions similars, pel que jo em pregunto: està disposat aquest país a seguir amb aquesta fuita de cervells? Com pot ser que les nostres empreses no valorin el potencial que hi ha en aquest jovent i hagin de marxar per buscar-se la vida?
Fa poc vaig llegir un article sobre un grup de científics que als EEUU havien descobert el gen a inactivar per evitar que el càncer de mama pogués fer metàstasi pulmonar. Un enorme descobriment! I, oh sorpresa! el grup de científics eren tots catalans. I com aquests moltíssims biòlegs, químics, investigadors, arquitectes, enginyers, infermers... que han de marxar a altres països per aconseguir unes condicions laborals adequades i la possibilitat de créixer en la seva professió.
Si volem que aquest país creixi i esdevingui gran no ens podem permetre que un dels nostres recursos, l'humà, es vagi perdent per manca d'interés i de valoració. Com pot ser que en el nostre mateix país es maltracti tant al jovent que té capacitat i formació de sobra per fer-nos créixer? Com pot ser que a la resta de països això no passi, que siguin més conscients del potencial que tenen a casa?
És una vertadera llàstima... i no ho dic perque em faci pena que un amic de la infantesa, un dels meus millors amics, marxi a un altre país, sinó per que penso que aquest país nostre s'està perdent un gran enginyer.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
