En un dia com el d’ahir,que en certa manera va marcar l’equador de la meva vida,recordava qui sóc,d’on vinc i penso cap on aniré...i em reafirmo en que no necessito ni flors,ni bombons ni 24 quilats.
El millor regal:un petó per cada any que he tardat a prendre consciència del que dessitjo que em regalin de veritat.
ara... venen els millors!
MOLTA FELICITAT
(te la mereixes tota)
i MOLTS I MOLTS PETONS...
(malgrat no siguin els seus,
doncs no tot depèn... d'ell:
la teva felicitat tampoc!)
Una forta abraçada... ben tendra