Era inevitable. I estava cantat. Malgrat una sorpresa desagradable en els primers resultats a peu d’urna que arribaven a donar tres diputats a la ultradreta més rància i demagògica.
Però ha tornat la dreta. La nena ploranera que protestava perquè li havien tret durant vuit anys la llaminadura que havia estat llepant durant més de dues dècades. Torna la dreta del "peix al cove"; del "quedar bé"... I l’altra dreta, ben dreta i oberta de cames de nom Alicia Sánchez Camacho en el seu nou Pais de les Meravelles esperant perquè el Rei Artur la penetri amb delit entre les butaques del Parlament amb consentiment de Don Mariano quan es converteixi en amo i senyor del Palau de la Moncloa d’aquí a un parell d’anys i que, com ho havia fet l’antecessor Aznar, havia imposat el dret a cuixa en els drets dels catalans, amb consentiment de la més rància, burguesa, inmunda i iconoclasta dreta catalana dels homes d’Artur amb els seus pactes parlamentaris.
Que no ens passi res al Poble...
...simple i directament...
...discrepo.
...si fins ara hem tingut govern d'esquerres que algú m'ho expliqui...
...o millor...no cal...ens han fotut el pèl com han volgut...
Ara tornen aquells que deien: La feina ben feta no te fronteres, aquells que deien que a mes de drets tambe tenim obligacions.
Tan be com estem sense fotre brot i vivint dels prestecs que hauran de pagar els nostres nets.
I es que els ciutadans no saben el que els hi convé, no li han donat temps al tripartit de mostrar tota la seva capacitat.
Ai, senyor, que dura que es la vida, encara acabarem havent de pencar de debó