| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
EL TRIPARTIT TORNA A SUMAR (CIS) O ARENGA FINAL
 divendres 26/novembre/2010 - 04:51  778  17
Sí, per increïble que sembli, el tripartit torna a sumar. Ho diu l’enquesta del CIS, que també diu que SI i Reagrupament no tenen representació parlamentària. Si aquests són finalment els resultats de les eleccions del 28 de novembre crec que els catalanistes n’haurem sortit força escaldats i, tal com jo ho veig – que és una manera subjectiva de veure-ho, és clar – el país, també.
Que després de set anys d’una gestió nefasta, de despeses injustificables, de picabaralles internes el tripartit torni a tenir la possibilitat de formar govern vol dir, simplement, que els catalans tenim el govern que ens mereixem ( això sempre és així en democràcia ), tant per activa ( pels que han anat a votar ), com per passiva ( els que no han anar a votar ). Vol dir que no creiem que hi hagi una alternativa de govern millor a la que ara tenim. Vol dir conformisme amb la mediocritat de Montilla, amb l’independentisme montillista d’ERC i amb el no sè què d’Iniciativa.
Si l’enquesta del CIS és vàlida voldrà dir que ni Reagrupament ni SI no tenen representació parlamentària i voldrà dir que habran rebut un càstig per no haver estat capaços ni d’anar junts a unes eleccions complicades, tot i defensar les mateixes idees (algú em pot explicar les diferències ideològiques entre Reagrupament i SI? ).
Voldrà dir que Artur Mas haurà de deixar de liderar CiU i que CiU haurà de trobar el líder que el substitueixi. I tot això malgrat haver guanyat tres vegades d’una manera folgada les eleccions i de ser la persona que la majoria dels catalans volien com a president de la Generalitat. Coses del vot inútil i del sistema d’Hondt.
Però no voldrà dir res més.
Sovint penso que de Catalunya és pot dir el mateix que d’Itàlia. Quan pregunten als italians com és que Itàlia se’n surt tot i tenir un governant com Berlusconi, ells contesten que “Itàlia va sola”. Jo penso que Catalunya també va sola. I també penso que l’estratègia i la tàctica política mai no ha estat el punt fort dels catalans ( només cal veure la nostra història política per veure que mai no vàrem passar de les beceroles ).
En fi, no serà gaire engrescador. Però jo no estic disposat a desanimar-me. Només faltaria: que és desanimin ells!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
traginer |
Persi
Friday, November 26th 2010, 9:06 AM
Creus que a l'hora d'anar a votar, ho hem de fer seguint una estratègia, calculant si el meu vot va cap allí, farà que allò o farà allò altre i dividirà o aglutinarà?
No et sembla que és millor votar directament la llista que presenti un programa amb el que ens sentim més identificats?
Calcular estratègies ho fa tot més confús, no et sembla?
I una altra cosa: Potser no hauríem de repetir tant una imprecisió com la de "guanyar les eleccions". Les eleccions al Parlament no és guanyen o perden. Governa qui és capaç de formar govern, com ja saps.
Ja fa anys hi va incórrer en aquesta imprecisió Maragall, qui malgrat ser el candidat més votat, si no recordo malament, no va poder formar govern. No ho va pair bé i va formar "un govern a l'ombra".
També és imprecís dir que Artur Mas ha estat la persona que la majoria dels catalans volia com a president de la Generalitat.
Doncs es pot dir de la mateixa manera que la majoria dels catalans que van anar a votar, no van votar Artur Mas com a president de la Generalitat, oi?
Ser el candidat més votat o la llista més votada, només és una data estadística. Molt definidora si tu vols, però no concloent per poder formar govern.
No soc qui, segurament, per fer gaires precisions, doncs no conec la llei electoral gaire bé.
Només dic tot això perquè a còpia de repetir imprecisions, acabem acceptat com a certes, coses que no ho son.
L'exemple de que "Itàlia va sola" no sé si ens l'hauríem de mirar amb prudència. Seria cert en el sentit de que a casa nostra hi ha una estructura social prou potent com per què les coses vagin rodant "per si mateixes" com passa a Itàlia. Però hi ha el perill que aquesta estructura torni negativament forta i no controlada per qui en te el mandat de fer-ho.
Sembla un tòpic parlar de màfies, però hi son ben presents, si no em mal-informen els meus col·legues italians.
Salut.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
