| |
CINEMA: SCHEMER / DUSK (Director: Hanro Smitsman, Holanda, 2010) Pendent d´Estrena
 dimecres 24/novembre/2010 - 07:45  590  1
www.youtube.com
Dels Països Baixos ens arriba aquesta previsible però angoixosa història d’estudiants adolescents al límit de les seves possibilitats quan s’enfronten al dilema, entre la innocència, l’enveja i la gelosia, de cometre un crim ben calculat sota un xafogós clima estiuenc. La víctima és Jesse, la noia més popular i nifluent de la colla, i per la resta, i segons el punt de vista de cada un, els donarà la seva raó i motius que la duràn a una mort violenta, de la mateixa manera que, en vida, els havia deixat en una actitud progresivament més hostil envers ella. El fort de la questió és que està inspirat en fets reals al voltant d’una noia assassinada pels seus millors amics que, més enllà de planejar el crim perfecte, ningú va sospitar que fóssin ells els que van maquinar la freda decisió de dur-la a la mort aparentment així, com si res.
La pel.lícula es segmenta fins acabada la primera meitat de metratge en cada un dels nois i noies que conformen aquesta colla d’amiguets que queden per anar amb bicicleta, van de copes i, amb alguna parelleta formada, van… A la seva, la intruisió de la popular Jesse acabarà escaldant l’ambient de diferent manera. La noia provocarà la gelosia de la seva amiga Frika, quan flirteja amb el xicot d’aquesta, Rico amb la complicitat de que n’és testimoni una altra noia del grup, Ilse que, a la vegada és xicota del, diguem-ne, líder; Caesar. També està Mick, que descobrint la seva precoç homosexualitat, no es separa mai de’n Cesar, aquest li proposa que festegi amb Jesse. Però ningú vol la noia, tot i que l’aprecien… Fins un límit que va del respecte a l’odi.
A la terra de la taronja mecànica han sorgit cineastes més o menys populars una vegada han creuat l’Atlàntic per fer millor fortuna. L’exemple el tenim amb el realitzador Paul Verhoeven i el seu director de fotografia Jan de Bont. Respectivament van triomfar a Hollywood amb “Robocop”, “Instint Bàsic” o “Speed”; productes clarament alimentícis però que no deixaven de ser entretinguts. Verhoeven sempre ha deixat segell en exposar-nos uns escenaris hermèticament relacionats en societats militaritzades on la violencia regna com a bandera, deixant de banda els seu díptic eròtic retratant les desventures de dues prostitues del Barri Roig d’Amsterdam a “Delícies Holandeses” (Wat Zien Ik, 1971) i “Delicíes Turques” (Turks Fruit, 1973) una història d’una parella de rebels amb molta causa i que comptà amb la presència del seu actor fetitx Rutger Hauer (Blade Runner; Lady Falcó). També tenim en Dick Maas que va orquestrar aquell thriller turístic que escenficià a “Amsterdamned; Misteri als Canals” (1988) després d’haver-se guanyat un racó en el panorama fantàstic amb l’”Ascensor” (De Lift, 1983).
Format a la televisió i realitzador de diferents documentals, així com algún curtmetratge d’estudi, Hanro Smitsman, s’apunta com a prometedor director amb un cert sentit de l’enginy a l’hora de presentar-nos unes històries que poden atraure a l’espectador de principi a fi, malgrat la previsibilitat que es cou en l’argument de “Schemer / Dusk”. Malgrat tot, el film és un prodigi en el muntatge; recurs de “flash-back” i on, a poc a poc, va desenteranyinant el perfil psicològic de cada un d’aquesta trepa protagonista i que els motivarà deixar d’una banda el seu estat de gràcia d’amics de tota la vida, a convertir-se en uns inesperats éssers famèlics de ràbia amb instints assassins. Un engranatge de rellotgeria ben estructurat per una pel.lícula que podria prometre més.
“Schemer (Dusk)” es va presentar a la Secció Oficial de Cinema Negre de la XII Edició del Festival de Cinema Negre de Manresa (FECINEMA) que es va celebrar els passats dies 17 al 21 de novembre.
|
Contactes
Registra´t
