|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
ELPROGRAMA ECONÒMIC DE CIU.
dilluns 22/novembre/2010 - 03:56 679 14
Jo diria que un dels aspectes més importants que diferencia el programa de CiU – i també del PSC – PSOE – i el de la resta de partits és que té serioses possibilitats de governar. No és el mateix presentar-te a unes eleccions aspirant a tenir quatre o quinze diputats, que aspirant a tenir el lideratge del govern.
Un altre aspecte que diferencia el programa econòmic de CiU de la resta dels partits és la formació i la personalitat d’Artur Mas. Mas pot caure més bé o més malament però és un economista amb una formació brillant i, per tant, quan fa propostes econòmiques sap del que parla. Pel que fa a la personalitat de’n Mas és una personalitat austera, gens donada als focs d’artifici.
La conseqüència és que no hi ha propostes demagògiques ni populistes en el progrma de CiU en matèria econòmica, ni en cap altra matèria. El que Mas posa al programa és perquè creu que ho podrà aconseguir. No es tracta d’aixecar la camisa a ningú, per exemple, prometent referèndums per l’independència que ara per ara són inviables ( no perquè estiguin prohibits per Madrid sinó perquè, desgraciadament, la majoria dels catalans no els reclamen ).
Es diu que és impossible que l’estat espanyol concedeixi a Catalunya el concert econòmic, però justament els mateixos que diuen això són els que creuen que proclamar l’independència serà bufar i fer ampolles. Es curiós. Aquí cal recordar que, contràriament al que passa amb l’independència i fins i tot amb l’estatut, un 80% dels catalans estan a favor del concert econòmic i que, per tant, cas que Espanya torni a dir que no la desafecció catalana envers l’estat espanyol creixerà de manera molt important.
Per tant, els espanyols més intel.ligents hauran de ser especialment curosos amb aquest no, no fos cas que finalment es trobin amb una majoria de catalans obertament independentista. En aquest sentit opino que la proposta del concert és molt adeqüada perquè Catalunya no hi té res a perdre: si surt bé, tindrem un millor finançament i, si surt malament, ens quedarem amb el mateix finançament actual i haurem fet un munt més d’independentistes, que al final també és del que és tracta ( si més no pels que aspirem a que aquest país un dia sigui lliure ).
M’agraden les propostes que fa Mas pel que fa a retallar l’administració pública i agilitzar-la.
L’estat està esdevenint un Leviatan cada vegada més enorme, més car i ineficaç. No és tracta de desmantellar-lo i tornar al segle XIX, és tracta de que tingui la proporció que li cal i que no costi més als ciutadans del que els hi ofereix. Es tracta de retallar de forma important la burocràcia – i de passada els càrrecs de confiança – i, quan sigui possible ( en Mas sempre ho diu això: quan sigui possible ) – ampliar aquelles prestacions públiques que és evident que han suposat un gran avenç social: sanitat universal, ensenyament universal, obres públiques, cultura. I a les que en el futur, penso, potser se n’haurien d’afegir de noves: habitatge, aliments, etc...
M’agrada en Mas quan diu que, més que baixar impostos – perquè la presió impositiva espanyola és baixa respecte a la resta de països de l’Unió Europea- el que s’ha de fer és simplificar l’agència tributària i canviar la percepció que tenen els ciutadans que aquesta és el seu enemic mortal que a la que es descuides et fot un cop d’urpa. A un estat democràtic els ciutadans mai no haurien de tenir la percepció que l’administració és un monstre que els persegueix, cosa que no vol dir no perseguir als infractors però sí que tots plegats deixem de ser pressumptes infractors.
Penso que, així com a mig o llarg termini el nivell impossitiu de l’estat espanyol haurà d’augmentar – en una Catalunya independent no caldria -, també és cert que és urgentíssim abaratir el cost dels acomiadaments laborals. Que costi tants diners acomiadar els treballadors va en contra de les empreses – no cal dir-ho – però també dels mateixos treballadors. Un empresari no acomiada un treballador productiu: acomiada el treballador que no li és rentable.
El fet que sigui gairebé prohibitiu acomiadar aquests treballadors improductius té com a conseqüència que l’empresari no vol contractar treballadors més enllà dels contractes temporals i tampoc no vol augmentar la productivitat perquè te por que si venen maldades no tingui prous diners per fer els acomiadaments que permetrien salvar la empresa.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Rasko |
D'acord Persi...
Tuesday, November 23rd 2010, 8:41 AM
Els partits polítics són eines, això és clar. I que si la independència de Catalunya provoqués que els mitjans per assolir-la fos utilitzant medis feixistes o nazis jo seria el primer en posar-me'n en contra.
Però no és just que em posis el cas minoritari de Estat Català quan uns pocs van tenir l'error de ser massa ultranacionalistes. És com treure ara el cas anecdòtic de MDT o Terra Lliure.
El que és jo sóc independentista, no nacionalista. I si sóc una mica nacionalista o ho semblo és perquè la no normalitat del meu país m'obliga a posicionar-me.
Estic d'acord en que primer les persones, sens dubte. Però ara l'independetisme és transversal, de dretes, esquerres, centre, etc. I CIU teniu ara mateix una responsabilitat molt gran, que és aixecar el país d'un atzucac molt gran. No només econòmic (que també), sinó també de dignitat. Per mi aquesta dignitat ha d'anar cap al primer els catalans, i tornar al lema del "dret a decidir" que la manifestació del 10 de juliol a tants ens va omplir d'orgull i de joia.
Ens cal poder decidir aquí, no a Madrid. Allà fa molt temps que ens van dient que no o fent la viu viu. Però si CIU creu que pot seguir negociant engrunes i millorar el país conduint per una carretera comarcal és la seva decisió (equivocada per mi) doncs ara tocaria agafar l'autopista perquè la comarcal està embussada per tots els obstacles possibles (TC, Defensor del Pueblo, Dèficit Fiscal sumat a una Crisi econòmica mundial, etc). És com si una dona ha trencat aigües i el marit decideix portar-la a l'hospìtal a 15km/h o treure un mocador blanc per la finestra i posar-se a 150.
En fi,... Tant de bo poseu l'accelerador algun dia.
|
|
TomasM-Porta |
Rasko,
Tuesday, November 23rd 2010, 5:38 AM
Mira: jo he estat independentista sempre. I no només això: als 15 anys, sent secretari general de les Joventuts d'Estat Català, vaig ser amenaçat de mort. Vull dir que les meves credencials estan claríssimes. Ja sé que tu no me les discuteixes.
CiU, SI, ERC, Reagrupament només són eines. L'important és Catalunya. No només que sigui independent, sinó que - sempre, independent o no- els catalans visquem el millor possible. Les dues coses. I, probablement, més important la segona que la primera. Perquè primer han d'anar sempre les persones.
Quan un grup de nazis es van infiltrar a Estat Català i van inciar la campanya "Fora xarnegos!" jo vaig marxar del partit indignat perquè em va semblar una campanya antipatriòtica. Si jo veig que CiU actua contra el país, també marxaria. No ho dubtis. Ara per ara, però, crec que és la millor eina que tenim a l'abast.
Naturalment, espero que algun dia els independentistes siguem majoria. I aquell dia ja veuràs com CiU serà independentista. De fet, la gran majoria dels militants de CiU ja ho som.
|
|
Rasko |
Ai, perdó,... segueixo
Monday, November 22nd 2010, 8:55 PM
...com sempre persi et felicito per la teva lletra doncs tens una gran dialèctica però a mi no m'has convençut en el teu bàndol possibilista convergent, ans tot el contrari, em reafirmes que el camí més assenyat és precisament la Independència. I no pas el que CIU proposa, que és el de la rauxa, per no dir, del suïcidi nacional.
I quan dius que:
"Jo no m'explico com podrem aconseguir l'independència sense vulnerar l'ordenament jurídic espanyol vigent i, en canvi, el concert econòmic, no."
l'has clavat!!! Saps perquè, perquè la independència no s'aconsegueix, es declara! És a dir, serà per lògica, il·legal (per Espanya) ja que com molt bé dius vulnera l'ordenament jurídic espanyol, no però per la resta del món democràtic. Però és que no hem de demanar permís a Espanya, es tracta de fer una declaració unilateral d'independència i al cap d'un temps fer un referèndum d'Independència per tal que les autoritats mundials, europees i els EUA sobretot, ens reconeguin com a nou estat independent i democràtic.
Em sembla molt bé que CIU sigui el proper partit de govern doncs segur que en Mas serà millor que en Montilla. Em sembla de conya que intenteu portar el Concert Econòmic o si més no, procurar que Espanya no ens robi tant. Tant de bo ho assoliu, seria una gran fita nacional. No obstant, com a molt us auguro un nou peix al cove (sempre que a Madrid no hi hagi cap majoria absoluta, ai las!) i algunes engrunes que us daran, les quals podreu vendre a Catalunya com a avenços "espectaculars"... Alguns teniu (ho sento) síndrome d'Estocolm amb Espanya. Ens maltracten des de tots els fronts (socials, culturals, econòmics,...) i si ens donen una mica d'aire llavors som amics del govern de torn espanyol....
Ho sento, però això NO ÉS LA DIGNITAT DE CATALUNYA, sinó recordo malament ciu també la va firmar aquesta magnífica portada de totes les editorials catalanes.
Us necessitem convergents, sou un dels motors nacionals i econòmics mès importants del catalanisme, però si ara ens falleu als catalans (no només al vostre electorat, sinó a la resta, a mi i a tants d'altres, la història us passarà factura com als eterns possibilistes amb el síndrome d'Estocolm amb el seu captiu)
Sigueu valents!
Salut Persi (i dins les discrepàncies que tinc amb tu, és un plaer llegir-te)... a veure si et treus el síndrome d'estocolm però algun dia! ;D
|
|
TomasM-Porta |
Alfons, si us plau...
Monday, November 22nd 2010, 12:55 PM
Però no veus que el que escrius no té solta ni volta? El Dret i la política són quelcom més que copiar i pegar. I el concert econòmic és plenament constitucional perquè, primera, ho tenen altres comunitats autònomes i, segon, no hi ha cap article de la constitució que prohibeixi la seva extensió a altres comunitats.
El que cal és el que hi hagi una posició forta dels partits catalans a Madrid i, cas que no s'aconsegueixi, hi ha més punts a favor de la independentisme. Per cert, no t'has llegit el programa de CiU: CiU no promet el concert econòmic, sinó que diu que la seva prioritat serà aconseguir, és a dir, lluitar per tenir. És diferent.
No entenc que vulguis discutir justament dins l'àmbit jurídic quan, com tu saps perfectament, l'independentisme no hi té cabuda d'una manera claríssima. És a dir, que si ens posem a discutir què és el que no hi cap dins la constitució crec que està claríssim que l'independència de Catalunya, no. Jo no m'explico com podrem aconseguir l'independència sense vulnerar l'ordenament jurídic espanyol vigent i, en canvi, el concert econòmic, no.
Per cert, quan et carregues TOT el programa de CiU dones arguments als convergents. No hi ha cap programa de cap partit polític que no és pugui complir en absolut. És a dir, que en aquest cas CiU hagués fet, a banda d'una cosa molt estranya, quelcom nou a la història de la democràcia. I, vaja, jo em temo que els convergents més aviat pequem d'avorrits i de possibilistes que no pas d'aventurers i impossibilistes.
|
|
_Alfons_ |
Geranis per fumar
Monday, November 22nd 2010, 12:31 PM
STC 31/2010 ref. Recurso 8045/2006 s/ LO 6/2006
Pàgina 465/881
"
El art. 5 EAC sería manifiestamente inconstitucional si pretendiera para el Estatuto de Autonomía un fundamento ajeno a la Constitución, aun cuando fuera añadido al que ésta le dispensa. Sin embargo, el enunciado íntegro del artículo permite descartar esa interpretación, así como la de que con él se hayan querido traer a colación para la Comunidad Autónoma de Cataluña los derechos históricos a los que se refiere la disposición adicional primera de la Constitución. Tanto los derechos históricos como las instituciones seculares y la tradición jurídica de Cataluña invocados por el precepto son únicamente aquellos “de los que deriva el reconocimiento de una posición singular de la Generalitat en relación con el derecho civil, la lengua, la cultura, la proyección de éstas en el ámbito educativo, y el sistema institucional en que se organiza la Generalitat”, según concluye el propio art. 5 EAC. Se trata, pues, de
derechos históricos en un sentido bien distinto del que corresponde a los derechos de los territorios forales a que se refiere la disposición adicional primera de la Constitución. Y ello porque se refieren a derechos y tradiciones de Derecho privado o, en el ámbito del Derecho público, al derecho que la disposición transitoria segunda de la Constitución ha querido atribuir a los territorios que en el pasado hubieran plebiscitado Estatutos de autonomía en orden a facilitarles su constitución como Comunidades Autónomas a través de un procedimiento específico. Con ese limitado alcance, por completo diferente al que la Constitución ha reconocido a los derechos de los territorios forales de la disposición adicional primera, el art. 5 EAC anticipa el elenco de competencias que, de acuerdo con la Constitución, atribuye a la Comunidad Autónoma en el ámbito de la lengua, de la cultura y de la educación y hace explícitas las razones que justifican el concreto sistema institucional en el que se organiza la Generalitat de Cataluña.
"
És a dir: Drets forals, no. Concert econòmic, no. Només reconeixement (ja em direu quin) de la Llengua, de la Cultura, i del Dret Privat. Per la resta, "comunidad autónoma de régimen común", és a dir, una comarca del Reino de Castilla, per dir-ho en termes anteriors al segle XIX.
|
|
TomasM-Porta |
Alfons, hi ha un petit problema
Monday, November 22nd 2010, 11:17 AM
diuen que tindreu de 0 a 3 diputats, mentre que CiU volta els 60. I a les eleccions al Parlament espanyol la cosa sembla que anirà si fa no fa ( vull dir, vosaltres O, CiU pel voltant de 15 ), això fa que el programa econòmic de CiU sigui més possible que el vostre, perquè el primer que cal per a dur un programa endavant és que sigui votat.
Per cert, el concert econòmic - com qualsevol estudiant de Dret sap - cap a la Constitució espanyola perquè hi ha comunitats autònomes que el tenen. No ens inventem coses que no són. Una altra cosa és que sigui difícil aconseguir-ho: ningú ha dit que sigui fàcil, però, vaja, que és més fàcil el concert que l'independencia em sembla d'una obvietat insultant.
Pel que fa al tema jurídic, que el Laporta o en Lòpez - Tena t'ho expliquin. Sense dir mentides, si us plau.
|
|
siddharta |
La norma
Monday, November 22nd 2010, 7:46 AM
és no contractar. S'ho han guanyat a pols. En aquest país, a diferència de la resta de països més o menys civilitzats, com a concepte, NO EXISTEIX L'ACOMIADAMENT PROCEDENT.
Al llarg dels anys he acumulat tota una casuística sobre el tema, provinent de col-laboradors, amics i coneguts que fa esgarrifar, però esgarrifar:
Per posar un exemple d'una coneguda, una propietària d'una joieria li roba una dependenta un collaret de brillants i li ha de pagar indemnització.
O un cas propi, vaig tenir un treballador que simulava estar de baixa i mentres treballava tot el dia per un altre costat en negre i vaig haver de pagar també com "acomiadament no procendent"
I així, ad infinitum.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|