| |
ELS SOCIALISTES PROMETEN BEQUES PELS NINI
 dissabte 20/novembre/2010 - 05:30  498  1
18 de cada 100 € del pressupost de la Generalitat s’haurà de dedicar a pagar interesos. Probablement, per a poder fer front a futurs pagaments de l’administració catalana, s’haurà n de demanar més préstecs i això vol dir que si ara els interesos suposen el 18% del nostre pressupost, o bé l’economia catalana s’arregla rà pidament o bé, aquest 18% pujarà .
En una situació com la que vivim – a Catalunya i a Occident – és evident que els presupostos de les administracions han de ser regressius, és a dir, és evident que s’han de retallar despeses de manera urgent perquè, sinó, el que passarà és que s’hauran de demanar més préstecs i si es demanen més préstecs vol dir que pagarem més interesos i si paguem més interesos és evident que li tocarà el rebre a les polÃtiques socials.
Per tot l’anterior les polÃtiques riguroses i dures que estan aplicant els governs anglés, francés i espanyol – una altra cosa és la seva frivolÃssima polÃtica anterior – són encertades i, en canvi, les promeses de beques als Nini i altres collonades de precampanya són, en el millor dels casos, una presa de pèl i, en el pitjor, una bala que ens acabarà sortint per la culata ( una més ).
Si quan hom guanya diners ha d’estalviar ( i els espanyols no només no hem estalviat sinó que ens hem endeutat fins el moll dels ossos ), el que crec que hauria d’estar clar com l’aigua és que, quan hom no té ni cinc i, a més, està fortÃssimament endeutat, no pot prometre coses que tenen un cost econòmic elevat, com les beques nini.
I si les promet – com ha fet Montilla – ha d’explicar de quines partides del pressupost traurà aquests diners. Perquè al final el que haurien de ser bà sicament les campanyes electorals – i el que no són – és l’explicació dels presupostos que faria cada partit a la ciutadania. Que ens expliquin què pensen ingressar i com. Que ens expliquin què pensen gastar i com. No diré que la resta són romanços, pero leri – leri.
Avui he sentit dir al notari López Burniol una cosa que m’ha fet pensar. Ha dir que qui governa ha de ser capaç de prendre les decissions necesà ries, tot i que això li facin perdre el poder. És clar. Però això seria deixar tota la demagògia en mans de l’oposició que, pel mateix preu, hauria d’estar obligada a complir totes les seves promeses electorals o a dimitir. I em temo que si aquestes fossin les regles, cap govern no duraria gaire. I em temo que aquesta inestabilitat polÃtica no seria cap negoci per ningú. Només cal veure com ha acabat el multipartidisme italià .
En el fons és una llà stima que el nostre vot estigui tant ideoligitzat. Hauriem de ser més pragmà tics. Ens haurÃem de llegir els programes electorals de tots els partits i hauriem de descartar tots aquells que prometen coses impossibles o que frivolitzen la polÃtica. Ara mateix, qualsevol govern que no ajudi a reduir el déficit i a la creació de llocs de treball productius és dolent.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
