|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Cabrero
|
|
|
Els castellers i el cante flamenco, premis de la UNESCO a Catalunya
divendres 19/novembre/2010 - 06:44 1823 15
Els castellers -que m'avorreixen enormement- i el cante flamenco o cante jondo, han estat guardonats amb el reconeixement de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. A banda dels xiquets de Valls o de Vilafranca, també s'ha reconegut una pràctica o art plenament català: el cante flamenco. Li pregunteu al Poveda, que tinc entès que és català, o a la Maite Martin, o als gitanos de Gràcia, de Ciutat Badia o de Baró de Viver. Clar que els gitanos no són catalans. Per a quan la prova de l'ADN com a Lituània? M'agrada el cante jondo, i sóc català; a qui molesta?
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
bugy |
Bones
Sunday, November 21st 2010, 1:51 PM
Sóc castellera dels marrecs de Salt, catalana, catalanista i m´agrada el cante jondo, els gitanos no em fan cap nosa, si més no per ser gitanos, més aviat em molesten les persones gitanes, catalanes, xines, russes, àrabs etc, que no respecten els demés.
|
|
sinn3rboy |
Cabrero, no et fa pensar...
Friday, November 19th 2010, 5:35 PM
...el fet que sempre ha estat "Espanya" la que ha intentat imposar a CAT desde fa tres segles, i no al revés? No parles mai del nacionalisme espanyolitzador i el mal que ha fet, i fa encara, a CAT i arreu. Serà que ja t'està bé? Ho dubto, però sempre parles del mateix "dimoni". Ells ho fan per imperialisme, nosaltres per sobreviure culturalment en el nostre territori.
Difereixo parcialment amb en PERSI en lo dels àrabs: els catalans d'avui som, sobretot, néts de grecs i fills de romans. sobretot d'aquests últims. I no només d'aquest parell, però sobretot.
Tampoc es pot oblidar que els àrabs van mamar moltíssim de grecs i romans, als qui admiraven. Així fou que els àrabs re-introduïren l'oblidat Aristòtil en el món europeu. O sigui que, d'alguna manera, "tot quedava a casa".
Si tan savis haguessin estat...no haguessin envaït mai els territoris on ho van fer...imposició i saviesa són antònims.
Puntualitzar que comparar Castellers i flamenc no sembla gaire ponderat, perquè són activitats diferents, encara que siguin "culturals".
El flamenc no m'agrada, em sembla masa visceral i agressiu. Els castellers m'avorreixen, encara que sembla molt amable "per fer comunitat" (tot i que a mi no m'hi veuràn pas).
I els gitanos no són catalans ni espanyols...són el que ells vulguin ser, com sempre han fet, no...?
|
|
Rasko |
Sobre cultura i altres narracions...
Friday, November 19th 2010, 1:34 PM
Cabrero, la cultura és ben cert que és dinàmica, així com les llengües. Però quan dius "la identitat es construeix i no s'imposa. La pàtria s'estima i no es segmenta, i també és un fet històric: sóm la sedimentació de molts segles d'història." La identitat són moltes, però quan una és maltractada i està menystenida com la catalana crec que sí que cal defensar i si cal imposar la cultura defenestrada durant segles (en feminisme se'n diu "discriminació positiva"). Sense menystenir les altres, evidentment, però la pròpia és la catalana. Cinema subtitulat en català, més diners per incentivar la narrativa catalana (els llibres i traduccions catalanes són molt més cares), o vols una cultura monocromàtica "castellana"?
|
|
Cabrero |
El cante jondo
Friday, November 19th 2010, 12:35 PM
i els castellers em mereixen tot el respecte, com a manifestacions culturals, m'avorreixin, m'agradin o no m'agradin. La cultura no és estàtica, ni la llengua, ni el país. Només volia donar a entendre aquest fet dinàmic: la identitat es construeix i no s'imposa. La pàtria s'estima i no es segmenta, i també és un fet històric: sóm la sedimentació de molts segles d'història.
Gaudir és lliure, i no negaré la importància de la música clàssica perquè no tinc formació musical. Però sí que gaudeixo.
Les persones no sóm uniformes, sinó heterogènies, i la cultura no és, en tot cas, una sèrie de trets inamobibles que es conserven en formol. La cultura són les persones, i a l'inrevès.
Sid: cap comentari, perquè tot el que no t'agrada et sóna a àrab, i ja comença a sonar-me a paraules que acaben en "isme". Què sapigues que en el cante jondo ens canten endechas, i que també té arrels jueves.
Jo no em preocuparia de la puresa, perquè no existeix. I espero no assistir al naixement d'un jurat, departament o subsecretaria on s'atorgui el certificat de catalanitat.
|
|
Rasko |
Cabrero
Friday, November 19th 2010, 8:35 AM
A mi no em molesta.
A mi sí m'agraden els castellers i també una mica el flamenc, sobretot el mestre dels mestres, el Camaron (nascut a Catalunya també). Però no entenc això de l'adn de Lituània, sincerament i si ho entenc, és que dones a entendre que anem de cap al IIIr Reich però a Catalunya. No tinc pas aquesta sensació... tu si??
Sobre el que dius del "també s'ha reconegut una pràctica o art plenament català: el cante flamenco". Per mi no és català. Per aquesta regla de tres la cuina xinesa feta a casa nostra és cuina catalana. Els grups senegalesos amb ritmes del seu país que proliferen per casa nostra és català. Llavors, si vaig a Madrid i munto una associació de sardanistes i cada diumenge anem a la Puerta del Sol a fer una ballada allò serà cultura castellana??? Oi que no?
Em sembla mlt bé que t'agradi el flamenc, desprèn una poesia i bellesa fantàstica, però no és cultura catalana. Ja m'agradaria, però no ho tenim tot.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|