| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Recordeu, jutgeu i decidiu!
 dijous 18/novembre/2010 - 04:33  661  4
Us adjunto un article d'en Toni Strubell. Serveix per recordar ara algunes de les actuacions que ha tingut ERC comandada pels seus actuals responsables, Carod, Puigcercós i Ridao. Recordeu, jutgeu i decidiu!
ERC. Pàtria o poltrona?
Toni Strubell
17/11/2010 02:40
Deia Plató que una de les principals responsabilitats dels polítics és la de conservar la bona memòria del seu poble. En aquest mateix sentit, és un bon moment per rememorar el paper recent del partit del Sr. Puigcercós quan aquest ha optat clarament per intentar evitar la debacle electoral del seu partit a base d'insultar el poble andalús. No podem actuar com si res no hagués passat! Cal fer-se una composició de lloc i veure si el seu partit és digne de liderar el procés independentista que necessita el nostre poble, sobretot arran de la magnífica manifestació del 10 de juliol a Barcelona. En primer lloc cal recordar que tres dies després, ERC va votar en contra d'una Iniciativa Legislativa Popular presentada al nostre Parlament per tal d'obrir la porta a la possibilitat que el nostre poble pogués recollir firmes a favor d'un referèndum per decidir el seu futur. A més cal recordar qui va donar la clau del poder als socialistes perquè - per primera vegada des de 1934 - fos Madrid qui decidís qui havia de presidir la Generalitat. Com ha exposat Víctor Alexandre en un darrer article, ¿podem oblidar que ERC va ser còmplice necessari de la poc edificant defenestració de Pasqual Maragall quan mostraren clarament preferir la poltrona a la pàtria? Ara ERC ens vol vendre el seu "independentisme". Però qui pot oblidar que el desembre de 2006 el Sr. Puigcercós es va avenir a col.locar la bandera espanyola a la Conselleria de Governació, que acabava d'ocupar, a ordres del Sr. Montilla? O que per al 12 d'octubre del 2007 va beneir la presència de Montilla a la parada militar de la Hispanidad coma "normalitat institucional"? O que la ponència oficial d'ERC del 2008 no digués una santa paraula de cap referèndum com el que ara diuen voler fer (opció que, com el Concert Econòmic del senyor Mas, acaba d'impossibilitar la sentència del Tribunal Constitucional). Qui pot oblidar les eloqüents paraules de José Zaragoza davant del darrer congrés d'ERC: "Estem tranquils i contents perquè guanyarà Puigcercós"? O que el Sr. Ridao expliqués amb "motius professionals" les raons de la vergonyosa destitúció del líder d'audiència a Catalunya Ràdio, Antoni Bassas, juntament amb tota la "crosta" nacionalista que van despatxar? ¿O podem oblidar que, en una data tan esfereïdorament recent com el 28 d'octubre passat, el Sr. Puigcercós encara digués que
"Montilla s'equivoca rebutjant un nou tripartit"? ¿Qui se'n pot fiar d'ERC? (I ja no diguem de CiU!).
No. Ho sento molt, però no podem oblidar res d'això si no volem caure dues (o són ja tres?) vegades en la mateixa pedra. ERC ha preferit, fa ben poc, la comoditat de l'autonomisme descafeïnat a la lluita per la llibertat de Catalunya, amb tot el que això significa de traició a la seva pròpia història. Els seus dirigents no han tingut inconvenient (al contrari) de governar colze amb colze amb els qui s'han negat a anul.lar la sentència de mort contra Lluís Companys i els qui encara, 5 anys després de la Llei del Retorn dels Papers, encara no han retornat el 90% dels 2 milions de documents que han de tornar de Salamanca.
En aquesta estimada terra nostra hi ha una vella dita que diu. Qui la fa, la paga. Ara, ¡que no ho hagi de pagar el pobre poble andalús que ja prou fotut està amb la política de la subvenció i de la panxa contenta que, en el fons, tant de mal li fa i tan lluny d'Europa li fa romandre! O potser no fa també ERC exactament el mateix paper de panxa contenta a Catalunya? Per recordar les paraules d'un andalús de pro -Justo Molinero (gran amic de Joan Laporta)- el què li falta als polítics catalans és tenir més mala llet i més ambició per Catalunya. L'ambició de fer-ne un país independent i lliure. És la voluntat que no ha tingut ERC en aquest darrer temps i el que pretén aportar Solidaritat Catalana per la Independència amb totes les seves forces. Potser la gent no té gaire memòria. Però ximple no és. I algú li ha de retornar la il.lusió i l'autoestima.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
de repent
Thursday, November 18th 2010, 8:42 AM
m´has fet recordar unes paraules del meu avi Josep,republicà de tota la vida i ademés convençut,gran patriarca i recta com ell sol,el recordo molt.
A les primeres eleccions (jo encara no podia votar)va donar a tothom de la familia el sobre tancat perque el tiressin a l´urna,jo em vaig rebotar amb els meus pares i els hi vaig dir que tenien de votar el que ells volguessin no el que volia l´avi i el pare em va contestar,"l´avi sap el que fà",per descomptat que si,el pare també tenia raó.
Així doncs,tota la meva familia va fer-ho per E.R.C.,amb(si no recordo malament)Heribert Barrera al davant,tot un senyor.
Així doncs a casa sempre es va votar a esquerres(menys jo),perque em va tocar a l´època de la rahola i el colom i per portar-li la contraria a l´avi.DIX.
Les últimes eleccions que va viure,amb el cap perfectament clar,li vaig dir que avi ja està a punt d´anar a votar....i em va dir "NO,la meva generació ha lluitat molt per aquest pais ,els politics lluitaben per el poble,ara el politic el sento com el meu enemic".
No he oblidat aquestes paraules,ni la seva cara de decepció i fustració.
Jo aniré a votar,pero mentres no i hagin politics ho faré en blanc,vull la democràcia,pero amb gent vàlida.
Una abraçada
Dolors.
|
|
vetera |
Cebeta i Tragi
Thursday, November 18th 2010, 7:37 AM
Tragi, L'objectivitat en política, com en d'altres ordres de la vida, no existeix i això considerant que la gent és sincera amb el seu punt de vista.
Però coincidim en que malauradament, i és el meu sincer punt de vista, aquests dirigents d'ERC ens han fet més mal que bé. Cal que el partit faci una catarsi i entrin uns altres responsables, els actuals són irrecuperables. Confio que així sigui desprès de la presumpte patacada del 28 N, per poder tornar-hi a confiar.
Cebeta, Anticipadament, per molts anys!, ara em ve de gust dir-te allò de "quién los pillara"...
El problema és que la política és necessària i aquests "pallasus" com tu dius, els escollim nosaltres...
En qualsevol cas i afortunadament, la nostra vida la conduïm nosaltres o al menys ens ho creim.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
