| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
QUI HA CONSTRUIT CATALUNYA?
 divendres 12/novembre/2010 - 05:11  1002  7
Carles Flavià fa a BTV cada dia unes entrevistes esplèndides que són del millor que avui es pot veure a la televisió. Tenen poc a veure amb les entrevistes que feia el cèlebra soler serrano qui només buscava entre els genis llavors existents. O les que feia l’àngel casas que es dedicaven als famosos. O a les que feia la mònica terribas que destacaven per la seva incisivitat un punt tallant. Les entrevistes que fa Carles Flavià són plenes de bonhomia i de bon rotllo i no per això deixen de ser importants.
Són importants perquè, sovint, Flavià entrevista gent anònima o semi-anònima. Un noi que fa de rapper, una senyora que fa anys que milita a una associació de veïns, individus que estan lluitant per sortir de la misèria o de la toxicitat, senyors que fan d’estàtues humanes a la Rambla i, també, és clar, artistes més o menys coneguts.
Ara mateix el Periódico de Catalunya, a la seva darrera plana, està fent si fa no fa el mateix, encara que amb una visió més petit burgesa. El periódico no va tant a trucar la porta de les persones que reben més trompades de la nostra societat, sinó a la porta de la gent de classe mitjana que passa per la vida sense pena ni glòria, treballant anònimament i sent tant feliç com pot.
Veient l’entrevista que feia Carles Flavia a una dirigent històrica de l’associació de veïns del Carmel, que majoritàriament s’expressava en castellà, tot i que quan ho feia en català ho feia sense problemes, jo pensava que aquesta gent – la de l’immigració dels anys 20 i la de l’immigració dels anys 60 i 70 i la de l’immigració d’ara – és evident que ha ajudat a construir la Catalunya que avui tenim.
Pensava que no és pot menystenir de cap manera la gent que va marxar d’andalusia, es va instal.lar a una barraca de montjuic, va llogar un pis i, finalment, el va comprar. No és pot menystenir aquesta gent que, a catalunya estant, no només van treballar des del primer moment – aquesta senyora era infermera i jo vaig intuir que, com a infermera, devia ser esplèndida – sinó que, a més, es van comprometre en les millores socials del país. En unes millores socials concretíssimes – escoles, hospitals, tractament d’escombraries- en un territori
concretíssim – en el seu cas el Carmel-.
Potser llavors – sota la bota d’una dictadura i amb l’il.lusió que tard o d’hora vindria una democràcia paradisíaca – ser idealista era més fàcil. Potser ara, amb una democràcia més o menys consolidada en la que fins i tot hi ha partit antisistema que van amunt i avall en cotxe oficial, és més difícil ser idealista. Perquè existeixen uns idealistes oficials que es volen apuntar el tanto quan venen les eleccions.
O potser perquè, a l’haver vingut d’un altre estat i d’una altra civilització, els novíssims catalans encara no es veuen en cor de denunciar les injustícies que pateixen. Potser tenen por que els facin fora. Potser tenen por que els hi diguin que, si el que hi ha aquí no els hi agrada, el que han de fer és tornar al seu país, cosa que, per cert, jo havia sentit dir a diversos catalans respecte de nous catalans que havien vingut a millorar-nos i enriquir-nos.
Catalunya és un país petit, amb pocs recursos naturals, sense estructures d’estat, amb un 20% de pobresa, amb un important fracàs escolar, amb un déficit públic important, amb una mitjana d’edat cada vegada més vella, etc... És un lloc on s’hi viu bé però jo no sé veure de cap manera que siguem una economia emergent, ans tot al contrari. És clar que jo tampoc no sé veure que els catalans siguem tant treballadors com se suposa que som, més aviat penso que a cada generació que passa som una miqueta més ganduls.
En tot cas penso que l’immigració – com sempre ho ha estat al llarg de tota la història de Catalunya – és una de les poques grans oportunitats de futur que tenim. Això no vol dir que no haguem de controlar que no n’hi hagi més de la que el país necessita, però sí que vol dir que la que ja tenim aquí i la que vingui en el futur cal no només tractar-la dignament – cosa que no es va fer en el passat, com demostra el fet que visquessin en barraques i cosa que no es fa avui, com es demostra pel fet que visquin en pisos patera- sinó seduïrla per a que vulguin ser catalans. Ens calen lluitadors com aquesta senyora del carmel. Ens calen intel.lectuals com Vicenç Villatoro i la Najat El Hachmi. Etc...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Cabrero |
Com ja heu dit,
Friday, November 12th 2010, 8:48 AM
Molta teca a l'article i a les respostes. La casa la construeixen paletes, manobres, arquitectes, aparelladors i altra mena de professionals; de qui és el mèrit de la construcció de Catalunya, dels arquitectes que curiosament són catalans? I els pagesos catalans, tampoc no construeixen? I els manobres catalans?
La immigració té els seus arrels en les injustícies, en les desigualtats... si no fos perquè també és un dret inalienable reconegut pels Drets Humans, la lliure circulació. Critiquem que els metges catalans es vulguin anar als EEUU? Critiquem les colònies catalanes de Mèxic i de Veneçuela? En el tema de la immigració no serveixen les fronteres, ni els nacionalismes, ni els independentismes, sinó la justícia social i la igualtat.
Per aquest camí d'idees preconcebudes, comparables a les de qualsevol partit, com vosaltres deiu, d'obediència (??) espanyola, la independència de Catalunya no la veurà ni el besnet del meu besnet. Independència? Sí. I també de pensament.
|
|
cavallfort |
Ufffff quanta teca !!
Friday, November 12th 2010, 6:58 AM
començaré pel títol Persi; suposo que és retòric, pq és clar que el país l´hem contruït (i segons com, destruÏt) entre tots. Evidentment, no en al mateixa proporció. Per mí, no és igual l´aportació que ha fet en Pujol o en Tísner, que el que pot haver fet en Boadella o Jorge Vàquez (per posar dos exemples a l´atzar...).
De la mateixa manera (ho sento) ,no té la mateixa importància un empresari que un treballador. LA mà d´obra (s´ha vist clar) es pot importar, l empresa (s´ha vist ara tb), que no. Vull dir que no és pot atorgar el mateix mèrit a qui té la idea i la desenvolupa, que a qui viu a veure-les venir.
Més temes; que la població envelleixi, no crec que sigui negatiu, no??? la única manera de viure molts anys és fent-se vell....així que jo em felicito que així sigui. Altra cosa és, com es complementaràn les pensions si dá quí 20 anys, és calcula que un terç de la població serà pensionista....
La resta molt d´acord persi.
Sinn; dá cord en tot, excepte en que l´atur al 0% és tècnicament impossible. Crec que l atur 0 és xifra quan està per sota del 5%, se´n denomina atur estructural (parlo de memòria).
i un altre apunt, molts inmigrants van venir, pq els empresaris estaven desesperats....no trobaven mà d´obra, ni qualificada ni sense aualificar....i estavem amb 2 mil.lions d´aturats !!!!!!!´
Això siq ue és per fer-so mirar.....
|
|
sinn3rboy |
Perdoneu que em torni a enrotllar...
Friday, November 12th 2010, 5:43 AM
...La immigració...(que no els immigrants) és un atemptat contra l'ètica més elemental. És l'esclavisme modern del segle XX i escaig. Abans els esclaus negres eren segrestats, tractats i explotats com animals; ara venen sols en pasteres, avions i autocars: més barat. I d'arreu del món, que sóm a la globalització, escolti!
La majoria d'immigrants no tenen interés en integrar-se, només volen treballar, guanyar diners, i viure en la comoditat d'occident. Només faltaria, qualsevol de nosaltres faria el mateix. Però ¿perquè els poders han deixat entrar tants immigrants, si ja teniem quotes d'atur nacional? No hauria d'haver entrat cap immigrant fins que no hi hagués hagut un 0% d'atur, diu la racionalitat. Però el Capital té altres prioritat: si hi ha mà d'obra excedent (demanda), ells poden abaixar els sous (oferta). Collonut.
Lo de la "riquesa" immigratòria per CAT és discutible (tots fariem el mateix): evadeixen els seus guanys als seus països d'origen; monten botigues, però no són creadores de riquesa; provoquen més despesa (escoles públiques, sanitat, subvencions...) que no pas ingresos laborals; la seva natalitat no és suficient, i només amaga la nul·la voluntat dels governs de destinar diner públic per a estimular-ne la nacional. Però ara que molts s'han quedat a l'atur, què?
PERSI, estic d'acord amb tu amb moltes coses que dius, però te n'has deixat la humanament més important: els "no-immigrants" que es queden enrera, sense oportunitats. Els miserables, els desheretats, el 4t. món. Aquests [mal]viuràn en una pobresa extrema tota la seva curta vida. Quan es parla d'immigració, tots els països occidentals es fan una "palla-nacional": la meva immigració, els meus immigrants...jo, jo i jo. Ejaculen de plaer "moral", creient que estàn fent els deures humanistes...mentre ningú s'en recorda, dels no-immigrants.
I no vivim en un món nacional, sinó en un planeta sencer.
Una altra: no hi ha cap país de sud-amèrica, àfrica o el magrib, que portant anys "exportant" emigrants els últims 40 anys...hagi aixecat el cap finalment. Cap. Només ha servit per eternitzar dictadures, guerres, crisis econòmiques...Eccident els roba els únics ciutadants que podrien fer-los aixecar el cap.
La seva integració ha fallat als USA, a Alemanya, a Anglaterra, a França...i aquí també ho està fent, perquè no sóm estat -no podem controlar res- i perquè estem visquent una segona colonització, després de la dels 60 i 70 (amb tot el vist-i-plau de Franco, que colonitzant CAT, matava un altre ocell dispersant camperols andalusos a l'atur potencialment revoltables contra la dictadura).
Fa de mal arreglar, i amb els gitanos rumanesos i magribins a França, la cosa comença a esclatar. Esperem que se solucioni sense sang, i amb bones maneres. Però...
El món no necessita immigració, necessita igualtat d'oportunitats -de tota mena- arreu del món.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
