|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
L’IMPORTÀNCIA DE DURAN I LLEIDA
dijous 11/novembre/2010 - 03:50 659 10
Durant els darrers temps hi ha molta gent que s’atreveix a qüestionar el catalanisme d’Unió Democràtica de Catalunya i del seu líder Josep Anton Duran i Lleida.
Qüestionar el catalanisme d’Unió Democràtica de Catalunya no té cap sentit. Juntament amb ERC és el partit degà dels partits sobiranistes catalans i com ERC no ha lluitat per les seves idees només amb paraules i amb fets, sinó amb la sang i la represió de molts dels seus dirigents: podem pensar en l’afusellat Carrasco i Formiguera com exemple paradigmàtic del que dic.
Diuen els estatuts d’Unió Democràtica de Catalunya, reformats per darrera vegada l’any 2006, sen Josep Anton Duran i Lleida president d’aquest partit:
“Tots aquests principis emparen la principal raó de ser d’Unió Democràtica de Catalunya: la defensa de la dignitat i del desenvolupament integral de la persona i l’assoliment de la plenitud nacional de Catalunya en exercici del dret inalienable i natural a l’autodeterminació dels pobles. Així mateix, serà objectiu estratègic irrenunciable d’Unió Democràtica de Catalunya la defensa d’allò que és intrínsec i constitutiu de la nació catalana: la llengua, la cultura i el dret propis.”
Això vol dir que Unió treballa pel dret de l’autodeterminació de Catalunya des de fa moltíssims anys. I ho fa dins d’una federació de partits nacionalistes d’estricta obediència catalana.
És cert que Josep Anton Duran s’ha declarat reiteradament no independentista. En això s’assembla ni més ni menys que a Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Joan Maragall, Francesc Cambó, Lluís Companys, Antoni Rovira i Virgili, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Miquel Roca. Jo no m’atreviria a assenyalar com a no catalanista cap d’aquestes persones que són el pal de paller del catalanisme contemporani.
De fet el catalanisme que defensa Duran i Lleida està ubicat en la tradició més genuïna del catalanisme polític, que es podria definir en aquell lema de Francesc Cambó: “Per una Catalunya i una Espanya gran.” I aquesta “Espanya” gran és una Espanya que no només respecta Catalunya sinó que, en el seu govern està molt influenciada per Catalunya i el catalanisme polític. Cal no oblidar que Cambó i Companys foren ministres del govern espanyol.
Hom pot estar a favor o en contra d’aquest “no independentisme” de Duran, però no pot deixar de considerar-lo catalanista perquè és el que és en la seva essència. I, de fet, a Madrid, és més temut aquest catalanisme que no l’independentisme català que veuen com a molt somiatruites; ells temen els catalans quan de debò els hi volen disputar el poder. I Duran vol ministres catalanistes que puguin ficar cullerada de debò en els presupostos de l’estat i això és vulgui o no és fer país.
Que Duran és un dels polítics més brillants que actualment té Catalunya crec que no ho dubta ningú. I que serveix per a prendre vots al PP – els vots d’aquests catalanistes tebis i conservadors que quan venen les eleccions dubten entre votar CiU i el PP-, també. Per tant, des del punt de vista estrictament electoral Duran és una peça clau en els triomfs de CiU.
Justament el que li manca a ERC per tal de guanyar unes eleccions al Parlament de Catalunya és un polític com en Duran: un polític que evitès que els vots que van al PSC – PSOE, de la mateixa manera que Duran evita que molts vots que van a CiU vagin al PP. I aquests vots valen per dos: afebleixen l’espanyolisme i engrandeixen el nacionalisme, no només electoralment, sinó la seva massa social.
D’ençà que en Duran i Lleida és el portaveu de CiU a Madrid és el polític més valorat de l’estat espanyol. Hi ha gent, potser, que preferiria que Duran estigués al PP o al PSOE. Jo, no.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
TomasM-Porta |
No deu ser tant dolent...
Thursday, November 11th 2010, 1:52 PM
Així ho posa de manifest el baròmetre de tardor del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, fet públic aquest divendres.
Segons aquest sondeig, el líder d'UDC i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i el candidat de CiU a la Generalitat, Artur Mas, segueixen i han estat els polítics catalans amb millor valoració.
La valoració de Duran s'ha incrementat, passant en tres mesos de treure 5,94 punts a un 6,2. Mas segueix i han estat, al costat de Duran, l'únic que aprova, i treu millor nota que el juliol, evolucionant d'un 5,26 a un 5,64.
En tercera posició, se situa la ministra de Defensa i candidata del PSC per Barcelona en les generals Carme Chacón (4,83 punts). En quart lloc, està Joan Ridao (4,83), i en el cinquè, Joan Herrera (4,65 punts).
Montilla treu un 4,62, quan fa tres mesos la seva nota era del 4,83. Segons el director del CEO, Gabriel Colomé, la raó de la baixa valoració de Montilla és que, mentre que al socialista només l'aproven els seus votants i els d'ICV-EUiA, a Mas i a Duran tots l'aproven, llevat dels ecosocialistes.
Després de Montilla, es troben Joan Puigcercós (4,40 punts), Dolors Camats (4,23), Joan Saura (3,96), Josep-Lluís Carod-Rovira (3,82), Albert Rivera (3,13) i Alicia Sánchez Camacho (2,93).
|
|
Rasko |
doncs,
Thursday, November 11th 2010, 8:22 AM
No crec que en Duran tingui la talla intel·lectual de molts que has esmentat, per molt que tingui una molt bona dialèctica, però d'aquí comparar-lo amb Verdaguer, Prat de la Riba, Joan Maragall,... ostres, tant l'aprecies en Duran? Sincerament, en Piqué el veig molt millor, inclòs, en Vidal-Quadras. Ep! parlo en termes intel·lectuals i polítics ara.
No qüestiono que Unió Democràtica de Catalunya té un ideari catalanista... (però sempre m'ha donat la impressió que des d'en Carrasco i Formiguera l'han deixat amagat a l'armari...) i han sobreviscut gràcies a la federació de Convergència Democràtica. Potser Convergència li ha anat bé en els primers moments de la democràcia, però ara, en ple 2010 que hi hagi "catalanistes" que encara creguin en una Espanya manada per catalans...? Quin anacronisme no?
A Catalunya això si és possible (Montilla i altres) però tu veus un vicepresident català a Madrid? Jo no.
I el "pecat" que li veig més greu a Duran és el seu caràcter egòlatra i personalista. Ell "és" Unió i això frena molt la regeneració necessària que necessita aquest partit si vol seguir tenir raó de ser. Va passar amb en Pujol però l'ombra del President era allargada més enllà de CIU fins i tot.
Entenc que CIU necessita de la màxima transversalitat per poder arribar a molts més votants, però en el moment que vivim, en ple apogeu de l'independentisme (en gran part, del seu electorat) seria un error molt greu si continua fent estratègies en clau espanyola i per tant, autonomista.
Salut
|
|
vetera |
Massa interrogants Persi
Thursday, November 11th 2010, 6:37 AM
En podem tirar un bon tros a l'olla que en Duran sigui el polític més valorat a Madrid, en Pujol també va ser "español del año" i en Roca el parlamentari més brillant, i de què ens ha servit i ens serveix?, de res.
Cada dia continuen intentant i en molts casos aconseguint retallar-nos alguna cosa, avui sense anar més lluny la llei del cinema i la separació a Europa del català i valencià...
Amb aquest argument de que en Duran evita que els vots nacionalment tebis vagin al PP, o sou innocents o feu trampa. De que ens serveixen els vots nacionalment tebis?, per intentar potser refer el pacte constitucional?, per federar-nos amb algú que no estimem ni ens estima?, creus que aquesta és la solució?. Jo no! Quants anys caldrà esperar encara perquè una majoria s'adoni que amb espanya no hi ha res a fer i que l'únic camí que tenim és la INDEPENDÈNCIA.
|
|
sinn3rboy |
Què ha aportat en Duran i Lleida...
Thursday, November 11th 2010, 5:55 AM
...a Catalunya, els últims...35 anys? A part d'haver-se eternitzat a Unió tot aquest temps (deu creure que ell és el partit). Com en cavallfort, també crec que és un llast per a Convergència: un llast espanyolista que limita molt el marge de maniobra per captar vots "catalanistes" i/o independentistes.
Creure en un projecte d'espanya amb Catalunya és senzillament estúpid. Ja em diràs tu on ens han portat els esforços de Maragall, Pujol, Cambó, etc. De vegades penso que els polítics catalans espanyolistes es creuen superiors als seus homòlegs espanyols, o alguna cosa així...i CAT surt escaldada, ESP surt guanyant. Amb ESP no hi ha manera.
Caldria veure què entenen aquest individus per catalanisme. Segurament ens enduriem una sorpresa. No es pot lluitar pel teu país, i alhora pel país que intenta anihilar el teu.
Duran sempre ha estat un cadàver polític, que fa anys que s'arrossega estèrilment sense aportar. És un ens petrificat, el problema dels polítics quan s'eternitzen en el poder: els temps canvien molt, però ells es queden ancorats en el passat.
Duran ha defensat el seu "catalanisme", però no la catalanitat, que és el rovell de l'ou. Del catalanisme n'ha fet senyera, però com a instrument polític personal, no nacional. Nacionalment, per a la cultura catalana, per al país, no ha aconseguit mai res per Catalunya. En la meva opinió.
A més, ja és gran: li deu faltar poc per jubilar-se. Què ha aconseguit tota la seva carrera pollítica? Ser la vedette d'Unió, ja ho veus. Personalisme polític i molt egocentrisme, em sembla a mi. I a costa del país.
Consti que no critico a Unió, ja són grandets i ja s'ho faràn.
|
|
cavallfort |
persi
Thursday, November 11th 2010, 5:13 AM
En Duran és un polític especialment ben valorat....a Madrid. Justament pq és la part més moderada de CIU, tb Sanchez Llibre està ben considerat (....) Jo, més que brillant, el trobo un polític seriós, preparat, correcte,,,,sense més. Brillant, seria en Piqué o en Ridau. Per mí és clar.
Éssent cert que Unió esgarrapa vots (si és q es pot dir així) del PP, per la mateixa raó, tb té una fuita cap a ERC, SI......
Per a mí, Unió és una xacra per CIU. Jo (ho dic sincerament), votaria a Mas, però només d pensar amb en Duran se´m regira l´estómac.
Ho sento, però jo aquests conservadors reprimits ( o no tant) ...........
Si tú coneixes bé el partit, sabràs de com les gasta en Duran amb les dones.....que va més calent que un cendrer al bingo !!!!
Salsa rosa a banda, no em comparis a polítics d fa 60 anys amb ara homeee, q això a canviat mooolt !!!!!
Si inclús PUjol ha reconegut q ara és independentista......
Que per cert, molta canya amb el català d´en Montilla i en Duran, no sap fer la S sonora....
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|