|
indecis
dilluns 8/novembre/2010 - 05:20 518 0
jo se que no soc ningu per opinar dir o fer el que desitgi o no una altra persona, pero en aquest cas la persona a volat a millor mon i uns diuen que ho ha deixat com estava per que ha volgut aixi d'altres com jo crec que es una tortura ja que cada cop que passo per aqui sempre tinc la temptacio de recorda com era la estimada noia i crec que per al millor d'alguns i no de tots sigui posat a millor vida, no demano que desaparegui d'aqui pero crec que tindria que tenir una mica mes de privacitat , crec que per al meu gust seria millor i per als conegut i amics i familiars. No se si ho va deixar tot a mitges, si no es va veure en cor de borrar un llegat, no se si li va donar temps a despedir, ja que de mi no ho va fer , potser es una cosa que no li perdonare mai , una simple despedida que hagues calmat la meva ansia, aquell estigma ara durara per sempre, ja que no tindra resposta alguna, ja que el vent se la va emportar tal com la va deixar, una guspira que va fer reneixer el meu cor cremat i dolgut, una flaira d'alegria que sempre exaltava el meu humor dolgut, ja se que no soc ningu , pero si se que soc un gran confident i un amic desapercebut, que nomes desitja que es respecti una mica una voluntat en coherencia, ja que jo cada cop que passo per davant un cementiri he de parar el volum del cotxe i si sona el mobil silenciar, no pas per la mort dels meus essers estimats sino pel respecte que guarde a tota persona que ha mort injustificadament i sense rao alguna, ja que molts diuen que moren de vell, pero de quina vellesa de l'experiencia o de l'innocencia.
Cada cop que intento oblidar una cosa per un fet o altre em vens a la memoria, cada cop que la meva ment es distreu tu apareixes en el fons del quadre innert, tan sols vull dir que crec que la vida no som ningu per a dir dels demes pero si que es comprengui el seu dolor aparent, atentament paco
|