| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L’INUTILITAT DE L’INDEPENDENTISME PARTIDISTA .
 diumenge 7/novembre/2010 - 06:25  944  22
Crec que no dic cap ruqueria si afirmo que a Catalunya això de l’independentisme és una cosa realment curiosa. Mentre la tendència devers l’independentisme creix, l’independentisme polÃtic s’esmicola i es presenta a les eleccions, pel cap baix, en tres opcions: ERC, Solidaritat i Reagrupament. Cap d’aquestes tres opcions sembla que tingui perspectives electorals realment serioses – les tres juntes podrien sumar uns 18 diputats d’un parlament de 125 diputats – és a dir, que, sent optimistes, representarien una miqueta més del 15% dels escons de la cambra.
La pregunta següent és: és útil l’independentisme polÃtic a aquest paÃs o més aviat és un moviment polÃtic que posa pals a les rodes a l’ampliació de la sobirania nacional catalana?
Hom podria contestar a aquesta pregunta en clau partidista i dir que, fent José Montilla president de la Generalitat, i havent desterrat del govern CiU, no sembla que l’independentisme d’ERC sigui quelcom gaire seriós, que per ERC era més important destruir CiU que no pas arribar al govern. El cas, és, però, que no només CiU no ha estat destruïda sinó que sembla que ERC acabarà perdent bous i esquelles.
Però jo crec que s’ha de mirar el problema des d’una perspectiva més à mplia que no pas la purament partidista: crec que en aquests moments els partits independentistes a Catalunya són un error. Un error d’estratègia molt greu.
Se sap que l’independentisme català oscil.la entre el 15 i el 30% de la població i, per tant, tenint en compte que tots els independentistes votèssin partits independentistes, voldria dir que al Parlament hi tindrÃem entre 15 i 30 diputats. Amb 23 diputats no es pot governar. En calen 63, es a dir, tres vegades més.
En canvi, els catalans que se senten tant catalans com espanyols o més catalans que espanyols oscil.la al voltant del 80% de la població. I CiU ha fet els seus deures sociològics duent al catalanisme polÃtic a la part d’aquests ciutadans que van des de la dreta fins als socials liberals, passant per la democrà cia – cristiana.
Fent aquesta feina, CiU no només ha aconseguit governar durant 23 anys sinó que també ha aconseguit guanyar totes les eleccions i que els partits no sucursalistes sumèssin majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Naturalment, això passa per no declarar-se independentista, perquè si ho fes, el sostre de CiU serien 20 diputats a repartir amb ERC.
ERC, en canvi, i ara Solidaritat i Reagrupament, pretenen continuar lluitant només per aquests 20 diputats que són irrisoris. La conseqüència d’això és que deixen en mans del PSC – PSOE tots els vots d’aquella gent que aniria des dels social – demòcrates fins als eco-socialistes que se senten catalanistes però que no se senten independentistes. Es a dir, regalen a l’espanyolisme al voltant de 40 diputats que podrien militar dins del catalanisme polÃtic. Les essències catalanes d’ERC – que són molt més radicals que les de CiU- la porten a la marginalitat polÃtica. I el mateix passarà amb Solidaritat i Reagrupament.
Em costa d’entendre el perquè l’esquerra catalana, en comptes de derivar cap a un independentisme que ara mateix no té cap possibilitat d’esdevenir real, no ha practicat la mateixa polÃtica d’integració i amplitud que Jordi Pujol va practicar pel vessant diguem-ne de centre-dreta del paÃs.
No podem posar el carro davant dels bous. A un paÃs on més del 50% de la població ha nascut fora – i això vol dir que té arrels sentimentals amb Espanya, que te cognoms castellans, que té com a llengua el castellà – no se li pot demanar un trencament amb els seus orÃgens i pensar-te que et seguirà . No és aixÃ.
Convèncer aquestes persones – i ara estic parlant de majories socials, no de casos concrets – que la independència de Catalunya és la millor solució per a ells és una feina de và ries generacions. I aquà cal no oblidar que una de les pretensions del franquisme al facilitar l’immigració a Catalunya fou, precisament, destruir la catalanitat i el catalanisme.
Per tal d’aconseguir la independència de Catalunya – entre altres moltes coses molt complicades que els independentistes d’opereta obvien – cal una majoria contundent de catalans que vulgui la independència. I això avui no es dóna ni en broma. I per a que hi hagi una majoria social de catalans que vulguin la independència és imprescindible que els partits majoritaris a Catalunya siguin d’estricta obediència catalana i governin ininterrompudament. Com van governar la Lliga i ERC abans de la guerra civil.
Considero, per tant, que plantejar ara mateix la independència no només és absurd – com l’aconseguiriem aquesta independència si la majoria dels catalans hi estan en contra, si els organismes internacionals hi estarien en contra, si els USA hi estarien en contra? – sinó que és contraproduent. La independència, si fem les coses bé, serà un fruit que podrem recollir després d’haver sembrat tot el camp i ara només tenim sembrada una quarta part.
Per què el catalanisme polÃtic d’esquerra catalans no deixen de barallar-se per les escorrialles d’un Parlament – tindran si fa no fa els mateixos diputats que el PP i Ciudadanos - i van de debò a aconseguir el poder?
Per a un paÃs amb les precarietats nacionals de Catalunya és essencial que els partits s’estricta obediència catalana governin el paÃs. Però per governar el paÃs, primer cal conéixer els seus ciutadans i no inventar-se’ls. Només des del poder – que no deixa de ser un poder molt precari – tenim la possibilitat d’avançar. I em temo que fins que els catalanistes d’esquerra no canviïn d’estratègia l’únic vot útil dins del catalanisme polÃtic és el de CiU, perquè són els únics que realment poden aspiren a governar de debò. La resta de partits catalanistes – és a dir, ERC, Solidaritat i Reagrupament – només aspiren a ser comparses polÃtics. A prendre’s els vots els uns als altres, però sense prendre-li vots al PSC – PSOE que és qui hauria de ser el seu adversari de debò.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Miya |
Més xifres, porcentatges
Monday, November 8th 2010, 3:37 PM
En el 2006 els partits "de tota la vida" van aconseguir un 31,52% (CIU), 26,81% (PSC), 14,06% (ERC), 10,64% (PP), 9,56% (ICV). Ja es veurà que passa en el 2010.
|
|
Capgros |
Mas, President, d'acord però...
Monday, November 8th 2010, 6:57 AM
...jo vull veure al Laporta, en el Parlament, explicant dia si i dia també la magnitud del espoli fiscal.
Espera que la borregada es doni compte de com els hi foten els quartos i ja veurem que passa.
Perquè, els mateixos que demanen la repartidora, quan els fan repartir lo seu ja no ho veuen tant be.
Es mes, estic convençut de que al Mas li interessa l’existència de una opció separatista forta, a la hora de anar a demanar el Pacte Econòmic.
|
|
cavallfort |
Doncs
Monday, November 8th 2010, 6:30 AM
jo crec q és molt senzill, CIU és una mà quina d´esgarrepar vots d tot arreu, que ha preferit adaptar i moldejar el seu discurs per arrivar a la major part de la societat, que no pas a l´inrevés. Catalanistes, catalanets, independentistes tÃmids, conservadors, lliberals.....excepte els ultra espanyolistes i els d´extrema esquerra, tots hi caben en les seves tèsis.
ERC, SI, ICV, ho fan al revés...són molt més maximalistes en el seu discurs i, això obviament els resta mercat.
Ras i curt, CIU és un partit molt més comercial , que va nèixer per guanyar....no a qualsevol preu, però gairebé.
|
|
vetera |
Tenim el cim més proper
Monday, November 8th 2010, 4:56 AM
Crec que hi més gent independentista que la que pressuposen les enquestes i que són els que tu dius. Encara, tot i que cada vegada menys, hi ha molt recel a manifestar-se independentista. No sé que ens cal per fer aflorar aquest sentiment en forma de vot, potser que Espanya ens segueixi ningunejant?, que el debat de la independència continuà al carrer?, que tinguem un lÃder polÃtic que inspiri confiança?, no ho sé, el que si sé és que cada dia tenim el cim més proper, només cal veure les enquestes d'ara amb les de fa 10 o 15 anys.
|
|
zinc |
bon meeting
Sunday, November 7th 2010, 8:02 PM
pero ho sento,a mi no em val,els primers no interesats amb l´independéncia sou els politics.Es una llà stima,eh?pero es aixÃ,per mi.
que tal si tots ús uniu i després ja us baralleu?Catalunya necesita aixó,es simple molt simple....................unió,la gent de peu no necesita crÃtica ni sentir a parlar d´historia,si no fets a veure si us poseu les piles en comtes de tant bla bla bla..............que les persones estem molt cremades tipes ,fartes i cuites.
simple,eh?
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
