|
.
diumenge 7/novembre/2010 - 04:49 516 3
Sota les fulles de les voreres, amaguen els bassals freds de la pluja que ha caigut. És la tardor, la meva estació preferida, i m’encanta passejar per Vic els diumenges a la tarda al teu costat. El cel és gris, fa fred, i es fa fosc de seguida. Però a Vic, la tardor dóna un caire enamoradís a la ciutat. No tenim res a fer que passejar per la ciutat agafats de la mà, tot mirant les botigues tancades, tot parlant de les nostres coses. Tinc ganes de parlar amb tu, d’explicar-te les meves coses, els meus projectes, les meves il.lusions, i també tinc ganes de saber de tu. Vull que m’expliquis tot de tu. Si convé, atravessarem la ciutat, si no podem parar de parlar. Vull estar en contacte amb tu tota la tarda, envoltats de la gent que passeja com nosaltres, però alhora aïllats de la multitud.
Caminarem per entremig de les fulles rojes, i quan tinguem fred ens refugiarem en algun bar de Vic per pendre alguna cosa. I al arribar a casa, encendrem la llar de foc, soparem algo ràpid, i ens adormirem abraçats al sofà. Davant el caliu del foc que ens escalfa, en aquest ambient fosc i romàntic que ens dóna.
La tardor enamora, a mi si.
|
|
|