| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dopoulus
|
|
| |
Avui pensava(demà ja vorem)
 dissabte 26/abril/2008 - 04:32  505  4
Osties,en serio,perque han d’existir els tanatoris i perque hi ha gent que vetlla o te que vetllar per el mort,qui collons va ser el creti,que va posar unes normes no escrites,de que aquella persona,que acaba de perdre el seu marit o dona,pare,mare o fill,ha d’estar al tanatori esperant a que la gent li dongui el pesam,ho trobo tant rebuscat,jo si perdo algú proper,prefereixo quedar-me a casa meva,amb tranquilitat,sense agobios,parlant quan ho trobi necessari i sense tenir que fer un paper digne d’oscar de holywood,donant gracies a gent ingrata(alguns només)els quals feia 20 anys que no veies(per alguna raó serà ).Acaba essent una vetllada tant impersonal com innecesaria,quin sentit te veure el cos sense vida?tu ja has vist aquells ulls oberts i amb brillantor,els braços en moviment i probablement amb traje i corbata en algun casament,i doncs,no et fustiga veure la maquina completament apagada,amb aquella cara que fan els morts,que no sembla la mateixa persona que tu coneixies.Tot plegat un mateix,es veu també obligat(no per llei)a tenir que anar a donar el pesam,es evident que et pots no fer-ho,es la teva elecció(sisi...pero no ho facis eee...que ja voras).A mi,quan palmi,a la foguera i rapid tuuu,si hi ha algo més enllà ,fantastic,i sinó,pos jo m’ho figurava...va homeeee vaaaaaa,que ja està bé de tanta parafernalia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Yeliel |
D'acord amb tu
Wednesday, June 4th 2008, 8:04 PM
Jo tb trobo tot això una mica...no sé si absurd seria la paraula,en fi, en algunes ocasions m'he vist "obligada" a anar al tanatori, po gairebé sempre he evitat veure el mort; tot i q la ultima vegada em va costar, pq vaig haver d'entrar a l'habitació aquella on hi ha la caixa, per arribar a la vidua, i resulta q en aquesta ocasió es tractava d'una caixa amb els costats d vidre, o sigui q era dificil no veure'l, en fi. Quan es va morir el meu tiet, amb 47 anys, i em van dir d'anar-lo a veure vaig contestar "jo? anar-lo a veure, no vull anar-lo a veure, per veure'l d'aquesta manera...", pot semblar una frivolitat,po era ben b el q sentia. I de fet, crc q és molt millor recordar la gent en vida; no sé pq aquesta mania d veure'ls morts.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
