|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de traginer
|
|
|
El papa i la mare que el va parir.
dimecres 3/novembre/2010 - 01:03 849 17
Abans de començar ja veig que no és una bona idea pretendre explicar en quatre ratlles quin mal i quin bé han fet les religions monoteistes a la nostra societat, aprofitant la visita del papa.
Seria llarguíssim i no és el lloc, però ens hem de situar.
Admetre com a positiu tot allò que conforma el que anomenem cultura occidental i que ha arribat de la mà de la religió i dels seus representants, es com a mínim arriscat.
Cultural-ment, haver arribat fins aquí és un resultat "inevitable" més que no pas "imprescindible".
La qüestió és si això a més a més era "desitjable".
Que les coses siguin com siguin, per venir d'on venim, no vol dir que no ens toqui mirar de superar allò que és més un llast cultural que no pas una riquesa.
Venir de Plató, passant per Sant Tomàs i per Kant, no ens hauria d'omplir de joia necessàriament.
Penso que les religions monoteistes predominants o els seus representants han estat la causa o l'excusa per cometre les pitjors vileses de cap a cap de l’historia.
També hi han hagut episodis i persones adscrits a alguna d'aquestes religions que han protagonitzat fets i conductes més que admirables i també fets heroics, fins i tot.
Però això ens hauria de portar, crec, a entendre definitivament que hem de dipositar tot el pes i la responsabilitat de la conducta humana en l’èsser humà mateix, que és d'allà on no hauria d'haver sortit mai. Sense l'excusa de la religió.
Com diu en Persi, les religions son humanes. Però han volgut fer veure i fer creure que eren divines.
Potser no veiem doncs el que tenim davant: Que les religions només son un instrument més, de dominació i control per part de Organitzacions humanes disfressades de divinitat, amb l'excusa això si, de que son posseïdores de "la Veritat".
No sé si és bona idea plantejar-se la idoneïtat de la visita del papa des de postures ideològiques, enteses com a adscripció a un àmbit polític. O d’interès comercial.
Crec que és molt millor aprofitar l'avinentesa per fer pedagogia de racionalitat i laïcitat per part de tothom, especialment de qui preten estar al capdavant d’algun grup social.
Estic disposat a creure que hi sortiríem guanyant. Tots.
Salut
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
traginer |
sidd
Thursday, November 4th 2010, 6:31 AM
Va, sidd, no argumentis amb plantejaments tan puerils ( que ho faci jo, que no tinc estudis, passi)
Si un grup, amb vestits grocs , es a dir, uniformats amb uniforme groc, comet barbaritats en nom del grup dels que van vestits de color groc, no s'haurien d'estranyar que se-l's responsabilitzi de les barbaritats comeses per els integrants dels grups uniformats amb vestits de color groc.
Sense voler polemitzar gaire més–soc mandrós–, separaria religió i espiritualitat.
Diria a més a més que la fe és irracional.
Com deia Charles Darwin la ignorància genera confiança amb més freqüència que no pas el coneixement.
Estic disposat a admetre que la fe neix d'una forta necessitat de creure. Però aquí s'acaba el dau.
O com diria George B. Shaw, el fet de que un creient pugui ser més feliç que no pas un escèptic és tan cert com dir que un borratxo és més feliç que un home sobri.
Salut
|
|
mql35 |
ben
Thursday, November 4th 2010, 4:58 AM
...pensat jo m'ho miro amb certa distància tot plegat, per mi el Papa i tota la parafernalia -tot i que historicament estem (estavem) immersos en la cultura cristiana- em semblen igual de folklòrics que els Hare Krishna, el gran Rabí de Jerusalem o be el Muftí de la Meca o qui sigui que tingui el rang més alt a l'islam .
El que digui el papa a mi no m'afecta i el que li tingui fe allà ell. Pot dir el que vulgui que ell mateix es retrata.
Inclús diria vist de lluny es clar, que em produeix curiositat una moguda d'aquest calibre; un no te cada dia la possibilitat de veure una cosa aixi, (pero vaja no penso ni mirar-ho al telenoticies)
Si que en canvi em molesta que costi diners publics, crec que cada confessió ha de pagar-se el gasto i finalment, doncs diria que no estem magnificant el poder de l'església i el vaticà? no en parlem massa? diria que som hereus d'un anticlericalisme irracional que ens fa veure poders on no n'hi ha...
Potser no cal perdre-hi tant de temps, com moltes coses que no resisteixen el pas dels anys, no cal molestar-s´hi gaire aneu a veure lo buits que estan els seminaris i les esglesies i no hi patireu gaire.......
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|